El PER

Todo el mundo que sigue este blog, sabe que no soy un seguidor de Duran i Lleida, incluso en más de una vez he manifestado que es uno de los personajes más dañinos de la Catalunya actual, más preocupado de sus intereses y de los de sus amigos empresarios de Madrid que de los catalanes y más combativo con el independentismo que con el nacionalismo español que nos quiere hundir... Pero debo aplaudir sus declaraciones de ayer y no porque haya dejado claro que Catalunya está sufriendo un espolio indigno (muchos europeos se pondrían las manos en la cabeza si supieran que el déficit fiscal de Catalunya es de 20000 millones de euros al año...tened en cuenta que el rescate de Grecia son 8000 millones...) que hace que mientras nosotros lo estemos pasando mal y empobreciéndonos, otros con nuesro dinero estén viviendo por encima de sus posibilidades y para colmo nos insulten. No, si tengo que aplaudir a Duran es porqué dice la verdad y habla claro (en este tema, en otros no) y además se atreve con un tema tabú.

Muchos se han escudado en poner a parir a los catalanes porqué Duran ha dicho lo que opina mucha gente (y que es verdad): con el dinero entre otros de Catalunya y de la Unión Europea, en algunas CCAA se están haciendo verdaderas salvajadas y la de la cultura de la subvención es una de las más importantes. Están construyendo territorios con millones de personas inútiles, sin iniciativa, que en el momento en el que no pueden optar a la subvención de turno dejan de tener ideas y se lamentan. Muchos andalúces reconocen que la cultura de la subvención es el mayor cáncer de su sociedad, por qué la gente lo único que hace es acomodarse y no innova. Mucha gente que conoce Andalucía en profundidad puede corroborar que lo que dice Duran (sin generalizar) es totalmente cierto, cientos de miles de personas trabajan un par de meses y viven todo el año, muchos además son dueños de tierras y para colmo se jactan de lo bien que viven de esta forma... Alguién se cree que municipios con un 50% de paro (como existen) podrían vivir en paz si no fuése porqué llega dinero por diferentes vías?

La contestación a Duran demuestra que los políticos andaluces no se han enterado de nada...ellos que se pasan el año criticando lo que hace Catalunya, para contestar los "ataques" contra ellos nos lanzan la inmigración andaluza de los años 50 a 70 que vino en masa a Catalunya. Nos repiten como loros "que ellos han contribuído a que Catalunya creciese", y nadie se lo niega...¿pero esta gente erán de alguna ONG? ¿trabajaban gratis sólo por amor a Catalunya o bien percibían su sueldo? ¿se fueron de Andalucía para ayudar a Catalunya o para ganarse el pan que no se ganaban en sus tierras? La respuesta es fácil, ya que si no la mayoría de esos andaluces se hubiera vuelto a sus pueblos una vez Catalunya creció. Con esto quiero decir que en Andalucía, los políticos no se enteran de una y que no sólo hacen que todavía siga emigrando gente para buscar oportunidades si no, que por desgracia para nostros también hacen que el resto de gente cada vez seamos más pobres, incluidos esos andaluces que vinieron a Catalunya en los años 60 y 70...

La Immersió no es toca

Com molts haureu pogut endevinar llegint el meu blog jo sóc castellanoparlant i fill de l' immersió. No puc jurar-ho, però estic segur que sense aquest sistema que s' ha convertit en el centre de les desqualificacions per part dels espanyolistes jo avui no parlaria ni escriuria en la llengua del meu país... i com jo moltíssima gent tindria el mateix problema. Jo vaig créixer i m' he educat amb aquest sistema, a classe hi havia gent que parlava català, la majoria parlàvem castellà però quan arribàvem a classe uns i altres ens oblidàvem de l' idioma que parlàvem a casa i tots ateníem al professor (és un dir) parlés la llengua que parlés. La majoria parlaven en català però tenia professors que feien les seves classes en castellà (els menys) tot i que tingués els llibres en català. No distingíem entre professors per llengua, segurament els segons ens parlaven en castellà per que el seu català era après al carrer o de forma autodidacta...

Això és el que volen ara Ciudadanos i el PP mitjançant 3 famílies dos de les quals no porten ni 5 anys que visquen a la nostra terra. Ells desitjarien que es sentís menys català al carrer, que a les universitats no existís la nostra llengua, els agradaria que tornéssim a la clandestinitat en especial a l' Àrea Metropolitana de Barcelona on saben que prop del 60% de la població és castellanoparlant (i en alguns racons arriba al 80%) i on vivim la major part de catalans... Com va dir ahir Empar Moliner al diari Ara "a aquesta gent no els importa que els seus fills parlin en català tant com que els nostres no ho facin". Més clar l' aigua...

Però vull dir una cosa, en aquest tema els enemics de Catalunya no saben amb qui es juguen les garrofes. Si hi ha un tema sensible i que posa en marxa a tots els catalans (incloent-hi gran part dels castellanoparlants) és el català (juntament amb l' econòmic). I és que agradi més o menys a les Espanyes, el català és la columna vertebral de la nostra nació, igual que el portuguès ho és de Portugal, el francès de França o l' espanyol d' Espanya... Rosseau, Lord Acton, Hegel... ja parlaven de la nació cultural i de l' importància de la llengua per esdevenir Estat.

Per últim vull dir, que és en aquest tema on potser comencem a veure la veritable natura de CiU. Els seus votants potser (per mi inexplicablement) poden suportar la tebiesa en matèria sobiranista, fiscal... però cap d' ells tolera cap marxa enrere en aquesta qüestió. Si Mas no defensa la llengua en aquests moments (i això hauria d' incloure trencar tot pacte amb els culpables d' aquesta situació -PP- i també dir a les clares que amb Espanya i amb aquesta justícia no hi ha res a fer) ja no tindrà el benefici del dubte i ja no podrà continuar enganyant-nos amb esquers com la "Transició Nacional cap al Dret a decidir". Sense llengua no hi ha Catalunya, i això ho saben a Madrid

Enciclopèdia de Can Pixa (Volum II)

- Espanyolisme: Secta pròpia de Can Pixa la premissa pròpia de la qual és el masoquisme. Es tracta d' un grup de mentalitat complexa que creu que quant millor estiguin les coses a Can Pixa (lloc on viuen) millor per a ells. Es tracta de gent que defensa que a Can Pixa li treguin el 10% de la seva riquesa, que marginin els seus aeroports, que no s' inverteixi cap euro en carreteres, línies de ferrocarrils...Sempre i quan aquests diners vagin a parar a Barajas, al Instituto Cervantes, a fer un AVE entre Tomelloso i Don Benito o a restaurar les "Caras de Bélmez". Son una mena d' escola estoica que creuen que es pot arribar a la felicitat sense cap bé material però en comptes de la raó ells creuen que el més important és la "Unidad indisoluble del Estado". Viuen en una dualitat extrema: molts nacionalistes de Can Pixa els recolzen i els donen poder i ells tot i no sentir-se canpixans son insultats igual que la resta

- Federalisme: Terme tant o més prostituït que Confederalisme. El federalisme a Can Pixa és un artefacte utilitzat pel Sociates i els "Verds-Roig-Lila" consistent en fer dir que Espanya en comptes de ser un Estat Autonòmic és un Estat Federal. No té més recorregut, és una branca que s' allunya del concepte mundial de Federalisme (a Can Pixa som així): ni unió d' Estats, ni constitucions en comptes d' Estatuts, ni major autogovern, ni sistema fiscal propi i just, ni bilateralitat amb l' Estat federal, ni Senat amb veritables poders... El via federalista de Can Pixa consisteix en anar a Madrid a retallar un Estatut que posteriorment tornaria a ser retallat, arribar a Barcelona i dir que som federalistes per que tenim competències en la cria d' escopinyes en captivitat.

- Indignat: Secta de recent aparició també anomenats "Perroflautas".Els seus postulats son no tindre encara postulats, es tracta d' una nova experiència consistent en reunir-se en una plaça durant setmanes i donant voltes al mateix sense arribar a fer cap proposta en concret (en aquest sentit s' assembla a les escoles coràniques que llegeixen l' Alcorà contínuament mentre es mouen...). Es calcula que cap al 2130 faran les seves primeres propostes (Buda va trigar menys en arribar al Nirvana). La seu fil conductor és l' anomenada "Democracia Real", que és igual que la que tenim ara però amb eslògans més enginyosos i "guais". Diuen que volen que la gent pugui votar sobre el que vulgui, excepte sobre una cosa que "no importa a la gent normal": l' autodeterminació.

- Laporta: Submarí de gran capacitat la major fita de la qual és acumular batalles (a estat a la de Parlament, la d' Ajuntament...) i no saber mai en quin band està. Avui pot estar amb uns i demà amb uns altres.Durant 3 mesos es volia menjar el món amb Lopez Tena però quan aquest li va robar protagonisme no va dubtar en fer la guerra pel seu compte (el que ve a ser aprovar tot el que presenta CiU i fer una mica la pilota als consellers i les conselleres...)

- Mas, Artur: Molt Honorable President de Can Pixa. Ideòleg de les grans teories buides de la Casa Gran del Botiflerisme juntament amb un altre "independentista" com Francesc Homs. És el lloat inventor de la "Transició Nacional cap al Dret a Decidir" i el "Pacte Fiscal cap al Dret a Decidir". Seva és també la fantàstica teoria de que fins que no hi hagi un 80% d' independentistes no és segur que es guanyi el referèndum i la que diu que qui ni tingui 5 generacions canpixanes pures no pot ser independentista per que té els seus morts estan enterrats a altres llocs i no poden passar el dia de difunts amb ells. Això no treu que sigui "independentista", es comenta que un dia va córrer una foto d' ell votant en una consulta independentista. Té la facultat de dir una cosa i la contrària. Fa un any va dir que ja no havia res a fer amb Espanya, fa uns quants anys va anar a un notari per certificar que el PP era l' enemic màxim de Can Pixa. Fa uns dies va dir que el PP és qui més havia fet per la governabilitat del país.

- PP: Braç polític de la secta espanyolista. Es caracteritzaven per ser residuals a Can Pixa fins que la Casa Gran del Botiflerisme va tindre la brillant idea d' implementar el programa "El PP és el millor amic de Can Pixa" que els ha reportat un bon grapat d' alcaldies, consells comarcals, diputacions i fins i tot alguns creuen que qui realment mana a Can Pixa (juntament amb Duran i Lleida) és una col·laboradora habitual d' Intereconomía: Sánchez Camacho, la lider d' aquest partit.

- Prat, Aeroport del: Aeròdrom que per la gràcia de Madrid i AENA pot fer 4 o 5 vols al mes a Bilbao, a Fuerteventura i a altres grans ciutats del món. La societat civil, l' empresariat i altres grups d' interès reivindiquen que la gestió de l' Aeroport es faci desde Can Pixa. Artur Mas lider dels ciuencs es conforma amb gestionar els pàrquings i la recollida de brossa d' aquesta infraestructura. Pensa que aquest és l' autèntic dret a decidir: bosses negres o marrons?

- Ridao, Joan: Company de destrucció d' ERC juntament amb un altre Joan (Puigcercòs) i un tal Josep-Lluis, alguns creuen que eren uns infiltrats del CNI espanyol per carregar-se l' independentisme. Mai s' ha provat ni això, ni tampoc que s' havien pres el dia que van pensar que en Montilla proclamaria la República Catalana.

- Rodalies/Regionals: Càstig diví que recau sobre les espatlles dels canpixans diàriament. Pels que no creuen en Déu, es tracta de l' exemple més clar de com no fer una negociació. Per la secta dels espanyolistes, és com una mena de cilici, és pujar al Rodalies per anar a treballar, que es pari i veure com és de beneficiosa la "indisoluble unidad del Estado"

Enciclopèdia de Can Pixa (Volum I)

- Alfons López Tena (ALT): Líder d' una de les tribus (també anomenades "Capelletes") canpixanes, la més nova de totes. Persona de verb fort i contundent, és un home preparat que té el do de convèncer als ja convençuts i és vist amb una mica de recels pels que han de pujar al carro. Memorables els seus enfrontaments a la COPE o Intereconomía.

- Badalona, experiment: Investigació duta a terme pels científics adscrits a la Casa Gran (del Botiflerisme) consistent en donar les claus i recolzament en el govern de la tercera ciutat de Can Pixa a un xenòfob a canvi d' un plat de llenties. Aquest experiment que porta unes setmanes en marxa és de resultats incerts però a la Casa Gran creuen que entre aquests resultats poden aconseguir unes quantes regidories de Districte. "Qui vol governar un país o una ciutat podent governar un districte?" es pregunten els ideòlegs.

- Barcelona: Capital històrica de Can Pixa, territori d' implantació històric de la tribu dels sociates en els últims temps ha sigut conquerida pels ciuencs amb l' ajut inestimable (sembla) dels seus germans del PP. Té el do de que tot qui la governa acaba sent menjant per propostes absurdes: Maragall, Clos, Hereu...

- Can Pixa: Nom que rep el territori circumscrit entre Alcanar i Portbou i Alcarràs i Barcelona. Té uns 32000 km2 aproximadament i 7,5 milions d' enganyats...perdó d' habitants.Les seves principals característiques son l' Espoli Fiscal, ser el blanc dels insults, estar dividida en nombroses tribus (a quina pitjor)... un territori idíl•lic.

- Casa Gran (del Botiflerisme): Artefacte de dubtosa utilitat que es va treure de la màniga el cabdill ciuenc Arthur (com li agrada que li diguin al Circulo Ecuestre) Mas. És un club privat però on les regles per entrar son ambigües (el fet diferencial de la tribu ciuenca) i hi cap tothom: des de els que volen que Can Pixa sigui algun dia un estat lliure fins als que volen que desaparegui del mapa (PP). La seva màxima aportació a la humanitat ha sigut llençar a la vida política les grans frases de contingut nul (per exemple: Transició Nacional cap al Dret a Decidir).

- Catalunya: Nom que rebia antigament Can Pixa. Aquesta nació (que ens disculpi el TC, el nou amic Rajoy i ZP) tenia vora d' un mil•lenni d' història quan els seus habitants van decidir canviar-li el nom per no tacar-lo més. "Ja s' han prostituït moltes paraules com federalisme, confederalisme...com per prostituir també el nom del país".

- Ciuencs: Tribu majoritària de Can Pixa es caracteritza per ser molt heterogenis i per oblidar que durant 23 anys van tindre l' hegemonia a Can Pixa i no van fer res per ella i a l' hora dir que la culpa és dels que van governar 7 anys. Una altra característica és la seva capacitat per oblidar: han oblidat qui va impugnar l' Estatut davant el TC a canvi d' uns plats de mongetes (més adients que les llenties), cada 4 anys després de les eleccions obliden també les estelades que treuen als mitings, obliden només parts dels seus programes electorals... També son gent amb iniciativa (i il•lusió) i han creat entre d' altres coses un artefacte inútil com la Casa Gran (del Botiflerisme) i son experts en crear expectatives a través de conceptes amb molta paraula però poc contingut. Els millors exemples d' això son: Transició Nacional cap al Dret a Decidir o Pacte Fiscal en la Línia del Concert Econòmic. El seu líder en teoria és Arthur Mas però qui mana realment és un tal Duran i Lleida.

- Confederalisme: Concepte prostituït pel líder dels ciuencs a l' ombra. Duran i Lleida. Tot i que en la realitat la Confederació consisteix en l' unió d' estats independents i iguals per crear un ens superior que comparteixi moneda, cap d' estat, defensa i algunes qüestions de política exterior. A la subtribu Unió, volen fer creure que el País del costat (abans anomenat Espanya) no és una confederació només per que no ho posa a la seva constitució... però que compleix amb escreix la resta de característiques.

-ERC: Tribu caníbal que té l’ habilitat d’ autodestruir-se en els moments on en teoria tot li és favorable. Molta gent ha intentat estudiar-los però no han arribat a cap conclusió que sigui satisfactòria per tothom. Últimament guanya punts la que explica que els líders tribals Ridao, Puigcercós i cia. en realitat son enviats dels serveis secrets espanyols per acabar amb aquesta tribu històrica en teoria favorable a la Independència de Can Pixa (sempre i quan no s’ hagin d’ oblidar els principis per tal de fer president a algú de la tribu dels sociates.

Quo vadis Esquerra?

Uno no es adivino, pero lo cierto es que desde el 28-N se podía predecir lo que al final ha acabado pasando con ERC (y también con el PSC). Al final los resultados del 22-M no han hecho más que corroborar la idea de que no dimitir tras perder más de la mitad de la representación en el Parlament iba a pasar factura a los republicanos. El problema es que yo lo sepa desde mi blog y en cambio unos tipos que estan en la ejecutiva de un partido se crean que el mundo es de color de rosa y que si no les votaron el 28-N fue por que sus simpatizantes tuvieron un mal día...

Mucho se ha escrito y se escribirá de la debacle de ERC y del futuro incierto que le toca vivir a un partido símbolo del independentismo que justo en el momento donde hay más catalanes dispuestos a dar el paso hacia a la independencia decidieron jugar al catalanismo light... Vamos que ERC es todo estrategia ahora mismo.El mal ya está hecho sin embargo y a quien venga le costará mucho levantar a un partido que es necesario en el proceso de emancipación nacional, pero aun hay esperanza y habrá que ver quien toma las riendas del partido en el próximo congreso.

Aunque primero vamos a analizar por que ERC está donde está... En el 2003 ERC era una marca de éxito, era lo más parecido a un partido hegemónico independentista (tan necesario en estos días donde cada iluminado crea su propia marca y creyendo que nos llevará a la libertad tan sólo divide), comenzaba a tener presencia en las institucionas y hacía un buen trabajo.Pero aquí llegó el primer gran error (aunque no el más grave de todos). La ERC de Carod-Rovira (también responsable de la debacle aunque se quiera ir de rositas) tenía la oportunidad de convertirse en el partido independentista de izquierdas que fomentara un posicionamiento claro en CiU y que finalmente fuera un instrumento útil para la proclamación del Estado o bien podía jugar a creerse a Zapatero y pensar que otra España era posible. Eligió la segunda opción. Es disculpable, la verdad que Maragall no representaba lo más rancio del PSOE y Zapatero parecía aire fresco tras la oscuridad de los años de Aznar. El gobierno de izquierdas acabó mal, muy mal: estalló por los aires, se llevó por medio a Maragall, ERC tuvo que salir del gobierno por su negativa al Estatut recortado y pisoteado por PSC y CiU...

En las siguientes catalanas a ERC le pasó factura gobernar con el PSC y la poca seriedad mostrada durante esos años de gobierno. Aun así mucha gente entendió que era la primera experiencia y que ERC aprendería de sus errores. La bajada no fue dramática y consolodiaba 21 diputados (3ª fuerza con diferencia). A los pocos días muchos de los votantes de ERC ya sabrían a que partido no volverían a votar: incomprensiblemente ERC decidió dispararse en los pies haciendo presidente a un socialista mucho menos comprometido con el federalismo o el catalanismo: José Montilla. Mucha gente interpretó ese gesto como que ERC sólo buscaba el poder por el poder, que renunciaban a su ideario con tal de tocar alguna consellería...ERC pasó de ser el "pal de paller" del independentismo a ser una especie de marca blanca del PSC-PSOE como ICV. Aunque como en todo, la gente prefiere el original y Iniciativa lleva muchos años trabajándose el papel de sucursal socialista o partido bisagra.

Por medio cabe destacar las luchas fraticidas entre Carod, Puigcercós y cia. , la división del independentismo (algo importante que caerá sobre las conciencias de estos dirigentes), el surgimiento de 20 marcas diferentes... El esperpento llegó a sus cotas más altas cuando tras dilapidar la mitad de los votos Puigcercós no entendía que pasó y se tomó "unos meses para tomar decisiones". Por lo visto no entendieron nada y mantuvieron la dinámica perdedora hasta las municipales donde ERC fue barrida de las grandes poblaciones, donde no importa tanto la persona o el programa, como la fidelidad al partido, su política nacional, ideología...La ejecutiva dimitió pero esa misma noche vimos que algo no funciona bien en el partido. Joan Ridao dijo que habían perdido votos por centrarse en el independentismo y no en la izquierda, a los pocos días dijo que había que explorar la posibilidad de dejar de lado el independentismo y centrarse en pactos con otras fuerzas de izquierda (por lo visto ERC y PSC comparten analistas, me acuerdo de hemos perdido votos por ser muy "catalanistas" cuando más de la mitad de tu pérdida se va a CiU...). Carod dice lo mismo, mientras tanto en las CUP se frotan las manos...Carod, Puigcercós, Ridao y cia. me recuerdan a los típicos científicos locos de las películas, que dedican su vida a cosas extrañas e incluso pierden la cabeza antes de conseguirlas. Sin embargo muchos logran sus objetivos, pero al poco tiempo se dan cuenta de que las cosas estaban mejor como antes...

Ahora hay que ver que pasa en el Congreso de septiembre. ERC debe decidir si se convierte en el SNP de Catalunya o al menos en el partido clave de la izquierda independentista o si quiere continuar haciendo experimentos de resultados dudosos

Carta a Ferran Falcó (CiU)

Benvolgut Sr. Falcó

Estic segur que porta desde diumenge pensant que ha de fer i que no. Potser va començar molt abans a pensar (atenent que totes les enquestes donaven guanyador al PP) si devia col·laborar en el canvi o bé fer un cordó sanitari contra el PP. Potser està ja tot decidit desde el carrer Còrsega, potser li estan fent pressions però la última decisió és la seva. No ho sé la veritat, però com a badaloní que estima la seva ciutat i vol el millor per ella li dic que faria jo si fos el lider de CiU i si de mi depenguès qui és el nou batlle...

Sr. Falcó, a vostè li he escoltat dir que el programa del PP no pot complir-se. Tots els que llegim una mica ho sabem: no té competències, no té diners i tampoc té la majòria suficient per fer les bestiesses o brindis al Sol que hi possen als 10 del·lirants punts que el Sr. (per dir-li alguna cosa) Albiol ens va enviar a les nostres cases. Encara així i fruit del seu popul·lisme ha guanyat: l' odi a l' inmigrant, convidar a menjar mongetes, passar-se els dies als mercats de la Salut i de Llefià (per tornar a dormir a la seva casa de la part alta de BCN) i dir el que molta gent volia escoltar ha servit a aquest partit per arribar a la Pl. de la Vila. Vostè veu que sóc al primer a qui no li agrada la idea de que aquest home representi i governi Badalona. En el fons sé que a vostè tampoc li agrada un pel: vostè també estima Badalona. Per això li faig aquesta petició, deixi que governi el Sr. Albiol, però que ho faci en minoria... El día de la investidura abstinguis, no sumi amb el PSC ni ICV, deixi que la força més votada guanyi. No faci d' aquest populista un heroi deixant-lo en l' oposició, però tampoc li faci el favor d' haver de renunciar al seu programa impracticable participant en un govern amb ell.

Sr. Falcó, faci oposició i dura, i denuncii (juntament amb PSC i ICV) totes les mentides que li han portat a l' alcaldia, deixi constància de com incompleix el seu programa, de com potser fins i tot les xifres de delinqüència augmenta, com la caixa la deixen pitjor del que està, com augmenten les desigualtats i com es fractura aquesta ciutat que les ha vist de tots colors. Permeti que la gent que ha votat a aquest home, vegi com li han venut fum, que siguin ells els que enterrin el feixisme a casa nostra. Ell sabia que no podia guanyar per majòria absoluta, ell esperava pactar amb algú i llavors sabia que havia de renunciar a gran part del seu programa inassumible per vostès per poder governar, tenia l' excusa perfecta per dintre de 4 anys intentar governar en sol·litari. No els faci aquest favor, si us plau. Tampoc li faci el favor de quedar com una victima davant tothom pactant amb la resta de l' oposició...per molt que acabin amb els problemes derivats de la inmigració (que no nego que existeixin)la gent els veurà com els que van impedir el canvi...

Sr. Falcó, la meva proposta la faig a títol personal i creient que és el millor per Badalona, per Catalunya i fins i tot pel seu partit amb el qual no simpatitzo però que a vegades el veig proper i que vull que defensi el nostre país, Catalunya.

Los Otros (Elecciones 2011)

Se me acumula la faena en estos días de campaña y de acampada...La verdad que el panorama está muy movido, lástima que el mercado laboral no vaya por el mismo camino...

Continuamos con lo que empecé el otro día sobre las elecciones (y en próximas renovaciones hablaré del movimiento Democracia Real). Sigamos por Badalona que tiene miga el asunto... Com sabréis los que lo leeistéis la semana pasada analicé la campaña y las consecuencias que tendría para Badalona una victoria (nada descabellada) del PP. Ahora vamos a ver el panorama del resto de formaciones que se presentan:

Al PP le tacho de populista, de sobrepasar los límites... pero aunque Badalona no es la ciudad sin ley que quiere hacerle ver al mundo Albiol, también es cierto que si existen ciertos problemas en puntos muy determinados de la ciudad. Ni esto es el Bronx ni tampoco es el País de las Maravillas. El próximo alcalde (en caso que no sea Albiol) haría muy bien en analizar por que el populismo cala en según que zonas de la ciudad y haría muy bien en plantearse muchas cosas y si hay que ponerse serio que se ponga: pensemos que lo mejor tanto para los inmigrantes que sufren los ataques del PP como para el resto de ciudadanos es acabar con los problemas de convivencia y que la ciudad no viva en un peligro constante y para ello quizás hay que actuar...

El PSC, por ejemplo, es otra de las partes del problema que se vive en Badalona: la mayor parte de la ciudadanía quiere cambio tras más de 30 años de gobierno socialista, la gente quiere que se levanten las alfombras, que esto deje de ser un cortijo, el problema es que la alternativa es aun peor y eso da todavía esperanzas a Serra de poder gobernar... Aquello de más vale malo conocido...De todas formas cuando pasen las elecciones y analice los resultados hablaremos del papel que debería jugar el PSC en la gobernabilidad de Badalona.
CiU es la gran incóngita de estas elecciones: el 28N ganaron en Badalona, la gente valora muy positivamente el trabajo de Falcó y los suyos en el ayuntamiento y mucha gente considera que podría ser un buen alcalde y la tercera vía entre el continuismo (Serra) y el extremismo (Albiol). Su problema: se habla mucho de un posible cambio de cromos BCN-BDN//PP-CiU y tampoco se hasta que punto en CiU se creen que tienen algo que decir y posibilidades de ganar.
ICV se cabó su tumba el año 2007 cuando algunas encuestas les daban como gran alternativala PSC y ellos hicieron una campaña de perfil bajo proclamando que con ser concejales de cultura se conformaban... Vamos, la gente no quiere que el PSC siga en el Ayuntamiento por tanto hay pocas razones para querer que un partido que actúa como filial de otro nos gobierne... Y parece que el pueblo lo entiende así también: parece que el batacazo puede ser histórico.
ERC ha hecho lo que tenía que hacer tal como está la situación en el partido (analizaremos otro día también), unirse a otras fuerzas independentistas, presentar a alguién válido (Miquel Estruch es un gran blogger por cierto)y hacer una buena campaña que le lleve a todos los rincones. Además la gestión en Cultura cuando BDN ha sido Capital de la Cultura Catalana les ha dado más alegrías que quebraderos de cabeza (aunque es poco visible). El problema: de nuevo la gran cuestión del independentismo en estos tiempos de bonanza para el movimiento...la dichosa fragmentación.

Del resto de partidos que se presentan querría destacar la gran labor de la CUP que mucho me temo que se quedará a las puertas pero que está haciendo una gran labor en barrios donde su ideario por lo pronto lo tendría difícl para entrar (Llefià, Bufalà, la Salut...). Si siguen trabajando así algún día recogeran sus frutos y el independentismo les deberá poner un monumento por llevar el mensaje a estos barrios de mayoría inmigrante (España y extranjero). Quizás la CUP tendría más posibilidades de entrar si no fuera por que SI (aun no sabemos por que) se presenta a estas municipales con un candidato desconocido, sin actos de prácticamente de campaña, sin programas... vamos que hacen un favor a quien en teoría combaten.

PD: Breve apunte sobre el Burgo de Osma, por lo visto estas elecciones no tendrán la emoción que tuvieron las últimas... al menos eso dice la encuesta de Heraldo donde dan un concejal más a Pardo y uno menos al PSOE. IDES se quedaría igual. Será interesante analizar el voto en blanco en un lugar donde no hay mucha tradición y también ver como muy probablemente Antonio Pardo dure poco en el ayuntamiento y ceda el mando del pueblo al poco de ser nombrado.