Akelarre

He de reconèixer que anava amb Itàlia, mai he considerat que odiï Espanya, només estimava Catalunya i volia estalviar-me l' akelarre espanyolista a casa nostra. Als pocs minuts de que acabés la final i veies imatges i in situ la cel·lebració als carrers de la meva ciutat crec que la "Roja" va fer un gran favor a tots els que desitgem la llibertat del nostre país, Catalunya.

Segurament aquest optimista s' ha desfermat després d' estar visquent a Madrid una temporada, allà he viscut la major part dels partits de l' Eurocopa i puc dir que les cel·lebracions allà no duraven 20 minuts com aquí i que cap carrer tenia menys de 10 banderes espanyoles penjades, per no parlar dels bars o els taxis entre d'altes. De fet puc dir que un cop viscuda la final del Mundial al poble de la meva mare (a Sòria) i dues finals de l' Eurocopa, en aquella final cel·lebrada a un poble de 6000 habitants i havia més gent al carrer que a tota una Badalona... Pensem que sociològicament, Badalona, L' Hospitalet, Sabadell o Barcelona no són tan diferents a Sòria, Madrid, Segòvia o Jaen per exemple i tot i així als carrers d' aquestes ciutats hi havia el doble i fins i tot el triple. Ja no parlem de que les audiències d' Espanya a Catalunya siguin les més baixes (que també) si no de que hi ha un munt de gent que ha recolzat a Espanya sense intenció de formar del mateix. Ha sigut quelcom fet per obligació i és lògic. La gent necessita referents i en un esdeveniment com una Eurocopa necessiten sentir-se part i fins el moment per a una majòria de catalans això només ho proporciona Espanya, que per a més inri està formada quasi en un 60% per jugadors del Barça. Si l' espanyolisme no surtia ahir, quan ho farà? També ens ha beneficiat des d' un altre punt de vista i aquesta raó es déu a la central·litat que desà el 2008 ha aconseguit l' independentisme/sobiranisme. Veient les imatges de les diverses cel·lebracions arreu de l' Estat, veus gent alegre, pares, mares, fills, gent jove amb la bandera del seu país i cantant orgullosa, omplint els carrers de les seves ciutats i places. Gent de festa. Per contra a Catalunya, tot i que no s' han volgut donar imatges i sospitosament s' han amagat els fets, hem vist a places semibuides, gent amb esvàstiques, gent cremant banderes de Catalunya i cridant "Polaco el que no bote", gent cremant la seu dels Castellers de Badalona, cotxes, contenidors... gent que en comptes d' alegar-se pel triomf del que senten com el seu país ho van viure com una mena de revenja contra el país que els acull, com una mena de demostració de força, que ja no fa por a ningú. Ja fa temps que sabem contra qui ens juguem les garrofes i ara gràcies a la Roja ja sabem quina és la força i els arguments de cadascú dels dos bàndols. La gent moderada i que encara no està posicionada, segurament va agrair que ahir guanyés Espanya... ara ho tenen més fàcil per posicionar-se.

Demos

Grecia está hoy ante el día más importante de su historia moderna, y esta afirmación, en un país que ha visto como ha pasado de Europa a tener indicios de una crisis humanitaria (con desnutrición, abandono de niños...) se dice pronto. Los 11 millones de griegos eligen hoy ante la mirada (a veces desafiante) de 500 millones de europeos, que ven (que paradoja) en la cuna de su civilización la principal amenaza a uno de los principales hitos históricos de este continente: la construcción europea. La verdad que en estos últimos meses a mucha gente se le ha caído Europa al suelo y quizás no tanto por el poder de Merkel, por su incapacidad para ver que sin fomentar el crecimiento económico nunca se podrá reducir el déficit... si no por las declaraciones de las últimas semanas amenazando a los griegos si votan a la coalición Syriza. Los griegos han cometido muchos errores como por ejemplo falsear sus cuentas económicas para poder entrar en el Euro o no fomentar el crecimiento económico beneficiando vía impuestos a las grandes fortunas que viven fuera del país. Ninguna de estas cosas las hizo Syriza, de hecho se puede culpar de ello a quien Merkel ha dicho que hay que votar para recibir ayuda: Nueva Democracia y PASOK. Es decir que Europa tapa uno de sus principios fundamentales (la democracia) cuando no interesa quien puede gobernar, malos tiempos para el europeismo... Tampoco no nos engañemos, la victoria de Syriza tampoco sería la panacea. Grecia recuerda mucho a los países europeos de los años 20 y 30, que hundidos económicamente se polarizarón entre la extrema izquierda y la extrema derecha dejando sin posibilidades al centro (España, Alemania, Italia...) y todos sabemos como acabó aquello. Quien gane esta noche las elecciones en Grecia tiene la difícil elección entre aceptar todas las condiciones que exige la Unión Europea o escuchar a su pueblo que considera que esta pagando demasiado caro los errores de su clase política corrupta. Es bastante probable que se opte por lo primero pero esto no hará más que generar mayor conflictividad en el país heleno y las consecuencias entonces pueden ser imprevisibles. De todas formas no cabe culpar a Grecia de lo que pase con el Euro o con Europa, ambas nacieron con imperfecciones en forma de Estados que se creían el mensaje porque les convenía pero nunca optaron por ceder soberanía en la medida que una moneda única lo exigía. Alguién se imagina a EEUU y al Dólar cayendo, porque cae Nebraska o Wyoming? Pues ese es el peso de la economía griega sobre el conjunto de la UE, las diferencias? La unidad. Una vez un profesor de historia me dijo que esta es cíclica y lo vemos con toda su crudeza, los griegos cuna de la civilización europea e inventores de la democracia, pueden resetear a Europa y al propio poder del pueblo.

Interpretación de la encuesta del CEO para incrédulos

Mucha gente mira las encuestas con recelo y no se las cree por sistema. Las encuestas no son 100% fiables eso está claro (necesitaríamos millones de encuestados para tener unos datos prácticamente irrefutables) pero lo cierto es que nos dan una gran información (si están bien hechas) sobre por donde van los tiros en diferentes aspectos. Esta entrada pretende interpretar (muy a grosso modo) los datos del último Baròmetre del CEO presentado el pasado viernes. Esta encuesta de carácter oficial tiene la peculiaridad que pregunta abiertamente por que votaría la gente en un referéndum. También tiene la particularidad que es la única que clavó los resultados en las elecciones generales a nivel catalán, por eso no se critica que esté cocinada si no que se haga... Un gran motivo para creernos lo que nos dicen los datos.

El primer punto a destacar es que desde el año 2009 no se hace ninguna encuesta en Catalunya donde el apoyo al independentismo baje del 40%. Da lo mismo que la encuesta la haga la Vanguardia, el Periódico, el Ara o el CEO: los resultados del SÍ oscilan entre el 40 y el 45%. Vaya que algo de cierto debe haber en todo esto. El segundo punto a destacar es como se esconden estos datos en los medios de comunicación entre otras noticias o incluso manipulando los datos: Que en esta encuesta se diga que un 44,6% votaría a favor de la independencia no significa que el No ganaría por un 54,4%. Significa que con la abstención dada (un 24,2%) cerca del 63% de los ciudadanos votarían SÍ y el referendum determinaría la independencia de Catalunya. Pensemos que la UE exige que el SÍ gane por un 55% al menos. Vamos que la barrera está superada y en pleno crecimiento.

Hay que tener en cuenta que en cuestión de sentimientos la mayoría de catalanes dicen sentirse tan catalanes como españoles, sin embargo el porcentaje de gente que se siente más catalán o exclusivamente catalán ha subido y se sitúa en un 42% muy por encima de los que se sienten más españoles o tan solo españoles. Además hay que tener en cuenta que mientras los que tienen mayor sentido de catalanidad votarían claramente SÍ a la independencia, entre los que se sienten una cosa u otra hay división de opiniones y aunque ganaría el NO hay que decir que el SÍ obtiene buenos resultados (20% SI-42% NO) .Por ejemplo entre los que se siente más españoles que catalanes el 12% votaría SI mientras que entre los que se sienten más catalanes el 6% votaría no). Es decir el 40% de los que se sienten más catalanes está prácticamente al 90% por la independencia en cambio en el resto de grupos un 40% al menos sería convencible

En la pregunta sobre la forma de Estado quizás esto se ve de una forma más clara: la mayoría de los catalanes estarían de acuerdo en que Catalunya formara parte de un Estado federal español. Un 30% querrían una Catalunya independiente (esta cifra ha subido un 10% en 5 años y es la única respuesta en este apartado que sube). La gente que se querría quedar como hasta ahora también se mantiene alrededor de un 28%. El 98% de los que quieren una Catalunya independiente votarían SÍ, pero hay más el 15% de los que querrían quedarse como hasta ahora también votarían SÍ (por temas económicos principalmente) y lo que es más importante y básico para entender esta encuesta: el 48% de los federalistas votaría SÍ y el 8% de indecisos hasría que el 60% del grupo más numeroso de catalanes esté más cerca del independentismo que de la situación actual. Los datos son claros aunque queda trabajo para ampliar la base independentista lo cierto es que partimos de una buena base (hay que entender que en todos los referéndums convocados hasta el día de hoy desde la convocatoria hasta la votación el SÍ ha ganado adeptos por el mero hecho de que el SÍ es una fuerza más dinámica que vende más ilusión mientras que el NO se basa en cuestiones negativas.

Otros datos a tener en cuenta:

- Entre los abstencionistas hay una serie de gente que sería posible convencer y suponen el 40% de los mismos. Entre los votantes del NO esto es más difícil porque la mayoría se basan en cuestiones abstractactas como la Unidad de España la relación con su gente y cosas así. Vamos como he dicho anteriormente en una campaña el NO no podría vender ninguna novedad a la situación de Catalunya.

- En CiU pese a que no muevan un dedo por la independencia la mayoría de sus votantes se declaran independentistas. En ICV por ejemplo la mitad de los votantes serían favorables a la independencia. El 40% de los votantes de PSC y PP serían favorables a la independencia de Catalunya

- Por provincias Lleida sería la más independentista (el 55% votaría si), le siguen Girona (el 50%), Tarragona (el 47%) y Barcelona (43%). En todas las provincias ganaría el SI

- Por edades la gente joven es mucho más independentista y entre los menores de 30 años la mayoría quieren que Catalunya sea un Estado independiente.

- Los hombres son más independentistas que las mujeres.

Que algú ens trenqui el ciri!

Reprèn l'edició Resume Editing
A classe d' història, quan es parlava de l' Edad Mitjana sempre em va impactar un concepte, el pactisme. El Pactisme era una forma de fer Realpolitik per part dels nostres monarques (Reis d' Aragó i comtes de Barcelona, Girona...) del Casal de Barcelona. A grans trets consistia en que els nostres antics dirigents primaven la paraula i la negociació amb tothom per sobre de la guerra i que a aquesta s' anava quan ja no hi havia més remei o bé quan cada x anys havia que marcar una mica de paquet. Això va permetre que mentre d' altres nacions es sagnaves i s' enfonsaven econòmicament en guerres per qualsevol tema, a Catalunya i la resta de la Corona d' Aragó, els nostres avantpassats es dedicaven a comerciar, invertir, explorar...En conclusió podem dir que no ens va anar pas malament durant aquests segles, on per cert èrem una potència (aquest incís va dedicat a aquells que diuen que seriem inviables com a Estat i també als socialistes que sempre estan amb la cantarella de "major autogovern de la nostra història").

Després vam tindre uns decennis de rauxa on els catalans no passàvem precisament per ser uns xaiets. Per qüestions menys ofensives que les de l' Estatut per exemple ja teníem excusa per liar-la. La veritat que no ens va anar bé tot això, primer vam perdre part del nostre territori i després vam perdre-ho tot. Però això sí ningú podrà dir mai a aquells catalans dels segles XVII i XVIII que no defensessin la seva nació i els seus interessos...

Per desgràcia nosaltres som tot el contrari a aquesta gent, nosaltres estem veient com el nostre país mor i desapareix davant dels nostres ulls i encara ningú ha mogut un dit... tot el contrari, la gent quan es pronuncia ho fa votant als que volen veure com desapareix Catalunya. Els catalans, en els últims temps i en tots els aspectes de la nostra vida hem agafat el pitjor del pactisme i juguem amb les cartes marcades.

A Espanya (no ens enganyem el nostre major enemic) ja saben de quin pal anem els catalans i això els serveix per desactivar totes les iniciatives que sorgeixen d' aquí i ho porten fent 3 segles. Ells saben que tot moviment a Catalunya, consisteix en una reunió dels agents que es mostren molt indignats (gestió dels aeroports, resposta a l' Estatut, Bases de Manresa...) un parell de setmanes de focs artificials per part nostra (això inclou també les grans declaracions institucional, les amenaces...) i finalment la baixada de pantalons per part de Catalunya a canvi de a) res o b) un benefici econòmic, laboral... per algun amiguet, empresari... dels que havien iniciat tot el moviment. Tant trist com cert, tenim exemples a milers: aquí ens han deixat amb una autonomia per sota de la que tenen a Múrcia o la Rioja i la resposta semblava contundent, ja que es va treure a un milió de persones al carrer i passat un messos què? Doncs que tenim governant a Catalunya a les persones que van portar l' Estatut al TC. I governen perquè un partit que feia grans declaracions i parlava de trencament constitucional, de sobirania i no sé quantes més històries ha obert les portes de la Generalitat a aquesta gent a canvi de poder mantenir les poltrones i fer les retallades que li demanen els grups d' interès que els finançaven quan no guanyaven ni l' alcaldia de Riudellots...

Però els catalans no som molt millors que els nostres polítics, ja no només perquè els votem (els polítics són el reflex dels ciutadans que els voten, per això nosaltres tenim fama d' acollonits) si no perquè no movem un dit per fer-lis sapiguer de que ja estem farts, de que ens estem enfonsant i no estem disposats a abaixar-nos encara més els pantalons. En definitiva no som capaços de dir que nosaltres si que encara tenim dignitat... com ho estan fent els escocesos, per cert.

Carta al gestor de la Colònia, el Molt Indigne Artur Mas

Sr. Mas, fa un any que vostè va arribar a ser President de la Generalitat. Alguns segurament tenien moltes esperances posades en vostè, semblava que no era un Pujol de la vida i també que ens allunyava de la mediocritat de Montilla i cia. Vostè no va trigar ni uns mesos en confirmar-nos el que ja molts pensàvem: vostè no és el president de cap nació, com la gent que li ha precedit en el càrrec, vostè no és més que una mena de Virrei un gestor de la Colònia que no té la dignitat suficient per anomenar-se màxima autoritat d' una nació com la catalana. No pot ser Honorable qui vol veure enfonsada Catalunya per ordre de Madrid...

Vostès (em refereixo a la major part de la classe política catalana) viuen en una realitat paral·lela d' allò més patètica. Vostès no tenen el que han de tindre per treure a Catalunya del pou anomenat Espanya. Molts de vostès es diuen "nacionalistes" però no defensen que la seva nació tingui el mateix estatus que la resta de nacions del món. Vostès juguen a presidir o a formar part d' un parlament d' un Estat i no s' adonen que cap de les decisions que prenen serveixen per res perquè quan no és la justícia espanyola és el govern espanyol qui els diu que aquelles decisions que vostès han pres d' acord amb les seves competències són paper mullat. I vostès callen i diuen sí a l' amo que ens maltracta i quan algú els hi parla de trencar amb aquella gent que només vol pels nostres diners i per insultar-nos vostès responen que no estem preparats, que som "immadurs". Culpen a tota la societat de la seva característica principal: vostès no són dirigents per un país normal i a més van moltes passes enrere de la societat catalana.

És indigne veure com governi qui governi, entre Catalunya i els seus amics (entenem amics per interessos econòmics) elegeix sempre el segon i entre defensar aquest pobre país maltractat i quedar bé davant Madrid vostès no tenen cap dubte. Ho van demostrar amb l' indigna presidenta del Parlament de Catalunya quan va prohibir dir veritats en aquell lloc que realment veient el nivell d' alguns parlamentaris i també la poca incidència que té la seva feina en el dia dia d' aquest país està prostituint el nom del parlamentarisme català, que com ja va dir Pau Casals és un dels primers exemples de Parlament de tot el planeta. Vostès que es vesteixen d' honorabilitat no són més que col·laboracionistes: cada cop tinc més dubtes de que amb gent com vostès poguem arribar a la llibertat, només espero que si assassinen aquest país, tothom s' en-recordi dels seus noms com els dels màxims culpables en l' aniquilament d' aquesta nació mil·lenària.

Mai he entès com algú prefereix ser president d' una regió a ser-ho d' una nació lliure i sobirana. Com algú prefereix col·laborar en l' ofegament econòmic de Catalunya i no reclamar el que realment ens pertoca. No he entès com s' ha de tindre la consciència per enfonsar Catalunya i no atrevir-se a dir res a Madrid. Tampoc he entès mai, quin mal ha fet Catalunya al món perquè ens enviïn aquesta púrria de dirigents...
Vostè Sr. Mas a més és doblement indigne com a president de res, donat que s' està aprofitant de la situació desesperada que viu aquest país per carregar-se l' Estat Social pel qual molta gent a lluitat. Vostè en comptes de reclamar els nostres diners ens acusa als catalans de ser "egoistes" i aprofita l' espoli que practiquen els seus amics d' Espanya per carregar-se estructures que no l' interessen als que financen el seu partit. A vostès no els interessa la sanitat pública tot i que tinguem diners per tindre una de qualitat, donat que tenen molts amics a la privada. El mateix passa amb l' educació, amb les infraestructures... El cas més sagnant és el de la Televisió... vostès es volen carregar una de les millors eines que té la cultura catalana perquè els seus amics del Grup Godó puguin respirar tranquils. Vostè s' està carregant estructures que mai tornaran a ser el que eren i ho fan en nom d' interessos personals, donat què en el temps que vostè és al "govern", ha abaixat l' atur? les seves mesures han ajudat a fomentar el creixement econòmic d' aquest país? No fa falta que em respongui...

Sr. Mas li dirigeixo a vostè aquesta carta amb una profunda indignació. Indignació personal, perquè vostè ha enfonsat tots els meus projectes personals acusant descaradament al Sector Públic dels problemes d' aquest país, vostè em condemna a mi i a milers de catalans a marxar del seu país per buscar un futur que Catalunya ens nega. I també una indignació espiritual... de l' ànima fins i tot, sí Sr. Mas, estic indignat per com vostè i els seus amics estan prostituint Catalunya. Vostè és indigne de ser president d' aquesta nació com ho han sigut també d' indignes les persones que li han precedit. Aquesta és la desgràcia d' aquest país, que déu ser un dels més desgraciats del món...Tothom li empeny a que sigui major d' edat i sigui una nació com es mereix i vostès que es fan dir presidents de la Generalitat li empenyen un cop i un altre contra la roca anomenada Espanya. Vostès ben acostumats han perdut de vista la realitat d' aquesta pobre nació que camina enfonsada cap a la desaparició. Vostès, els polítics d' aquest país són el càncer del mateix perquè sapiguent quina és la medicina que ajudaria al mateix a tindre una sortida digna no fan més que condemnar-lo a mort i amb ell ens condemna a tots els que ens estimem aquesta terra o visquem en ella.

Mucho que aprender

Otro análisis post-electoral, en este caso me centraré en Catalunya. En el Estado hay pocas cosas que analizar: el PP ha arrasado al PSOE sin mover un dedo y con un ligero aumento de votos...vamos que ha ganado una mayoría absoluta fundamentada en el descalabro del PSOE más que en sus méritos propios.

Uno de los 2 granos que le han salido a Rajoy, antes incluso de gobernar son Catalunya y Euskadi, donde el tsunami pepero se ha quedado en una marejadilla. Seguramente en el PP hubieran preferido tener 10 diputados menos pero mejores resultados en Catalunya y Euskadi.

En Euskadi las elecciones las ha ganado un partido abiertamente independentista y la segunda fuerza es un partido que deberá posicionarse si no quiere perder la centralidad. Vamos, que el papel del PNV es similar al de CiU, la diferencia es que en Euskadi ya han encontrado la coalición que obligará al PNV a quitarse la máscara y mostrar su verdadero rostro: Independentismo o entenderse con España. No hay más caminos.
En Catalunya por el contrario pese a marcar perfil propio, las elecciones las ha ganado un partido que por lo que parece no tiene una hoja de ruta en términos nacionales. Un partido que no ha entendido que la retórica del catalanismo noucentista ya ha sido superada por el pueblo catalán que en las encuestas (el CEO quien realiza las encuestas sobre la independencia ha clavado los resultados electorales por cierto) y en la calle cada vez reclama más autogobierno e incluso independencia, término que ahora mismo es central en la política catalana.

Catalunya no és Euskadi, correcto pero en terminos sociales no les tengo envidia. En política sí. Catalunya tiene una sociedad civil mucho más movilizada que la vasca, el independentismo és menos étnico y más pragmático, también es mucho más inclusivo. Sin embargo los vascos han superado las divisiones y tienen una coalición de partidos claramente independentistas, que no se andan por las ramas... para desgracia nuestra, en Catalunya hay 20 "capillitas" con un mensaje más o menos idéntico pero que en lugar de primar el país, priman al lider. En estas elecciones nos hemos encontrado con el esperpento de que sólo se presentaba un partido independentista, otro pedía el voto nulo, otro la abstención...Con esto se da alas a CiU que ha sabido explotar la imagen de partido serio y no se consigue un objetivo que ahora mismo es básico: poner a CiU en la encrucijada (como los abertzales han puesto al PNV): o independencia o hacer el juego a España. No hay más camino que este.

Continuará

Criticats per tindre arguments

En els últims temps, quan l' independentisme comença a estar al centre del debat polític mitjançant arguments ben elaborats (espoli, infraestructures, feblesa de la llengua...) i gràcies a l' acció de les institucions espanyoles (sentències, negatives a parlar del concert econòmic...) els mitjans de comunicació catalans properes a l' unionisme (La Vanguardia i el Periódico)giren la seva línia editorial a criticar l' independentisme i desqualificar els seus moviments.

Està clar que cadascú amb les seves empreses pot fer el que vulgui, no serà això el que critiqui jo però si criticaré la pobresa d' arguments utilitzats per desqualificar l' independentisme. He arribat a llegir critiques a l' independentisme per tindre arguments. Sí, un famós presentador de televisió que fa també d' articulista a el Periódico criticava que l' independentisme utilitzes l' espoli fiscal (que no negava que existís per cert) per generar més independentistes i a la vegada criticava a tots aquells que volen la independència de Catalunya per motius econòmics com si això fos un pecat. Deia aquest home que no es pot voler la independència si no és per odi a Espanya. Extrapolant jo podria dir també que no es pot no voler la independència si no és per odi a Catalunya... i no ho crec, però penso que està més a prop de la veritat el que jo dic, que el que diu Sardà:

- És odi a Espanya clamar al cel perquè ens deixin de robar 20000 milions d' euros l'any (el 10% del nostre PIB)? Per mi no, però potser Javier Sardà (no el tradueixo el nom, a les Espanyes es presenta com a Javier) creu que els catalans tenim una mena d' obligació moral d' estar putejats i a la vegada mantindre espanyols.

- És odi reclamar un dret democràtic com és el d' autodeterminació? Per mi no ho és i per cap demòcrata de veritat ho hauria de ser...

- És odi reclamar que el català sigui la llengua pròpia de Catalunya i que estigui present a tots els estaments de la vida dels catalans? Per mi no ho és (i sóc castellanoparlant), però potser per a una persona que a treballat molts anys a una cadena que va signar el "Manifiesto por la Lengua Común" tot el que no sigui protegir el català sigui perseguir "la lengua común".

Un altre columnista que mai em deixa indiferent és un tal Joaquim Coll (també treballa al Periódico, el canvi de línia editorial del Periódico des-de que hi ha un nou director donarà per un altre blocada...). Aquest home no es cansa de dir-nos que els independentistes som 4 xitxarel·los, això sí, de cada 10 articles escrits 8 versen sobre l' independentisme 1 sobre ERC i 1 sobre el PSC...És a dir, perquè l' independentisme sigui tan pobre aquest home es pren moltes molèsties en criticar-ho veritat? Aquest ho critica tot: ens diu que l' Estatut que ens va deixar el TC no està tan malament tampoc i a l' hora es permet el luxe de dir que ell és federalista (prostituir els termes ho anomeno jo), critica a la gent que va sortir a la manifestació del 10-J dient que eren uns enganyats, critica que estiguem orgullosos dels nostres símbols titllant-nos de "noucentistes", també critica que les organitzacions empresarials, universitats, catedràtics, sindicats... diguin que la independència no només no seria dolenta per Catalunya si no que faria que fóssim més rics. Ell no discuteix que això no sigui veritat (s' hauria d' estar molt tarat per pensar que Catalunya seria una excepció en el concert de les nacions quan és el territori més espoliat econòmicament d' Europa...) ell diu que hi ha gent que opina el contrari, però el més sorprenent són les seves fonts: la Wikipedia i una pàgina de biografies... És a dir mentre l' independentisme l'elabora teories mitjançant col·laboracions amb altres universitats, catedràtics de prestigi, juristes, politòlegs, sociòlegs... Joaquim Coll diu que l' important és el que digui la Wikipedia.

Bé aquesta és la gent amb la que ens juguem les garrofes, gent que no té cap argument per dir-nos perquè Catalunya està millor com està ara i no com un Estat independent. Els independentistes tenim arguments i cada cop més científics, però ens hem de preguntar, perquè els nostres polítics fan més cas de la Wikipedia que de la Universitat de Harvard...