Carta al gestor de la Colònia, el Molt Indigne Artur Mas

Sr. Mas, fa un any que vostè va arribar a ser President de la Generalitat. Alguns segurament tenien moltes esperances posades en vostè, semblava que no era un Pujol de la vida i també que ens allunyava de la mediocritat de Montilla i cia. Vostè no va trigar ni uns mesos en confirmar-nos el que ja molts pensàvem: vostè no és el president de cap nació, com la gent que li ha precedit en el càrrec, vostè no és més que una mena de Virrei un gestor de la Colònia que no té la dignitat suficient per anomenar-se màxima autoritat d' una nació com la catalana. No pot ser Honorable qui vol veure enfonsada Catalunya per ordre de Madrid...

Vostès (em refereixo a la major part de la classe política catalana) viuen en una realitat paral·lela d' allò més patètica. Vostès no tenen el que han de tindre per treure a Catalunya del pou anomenat Espanya. Molts de vostès es diuen "nacionalistes" però no defensen que la seva nació tingui el mateix estatus que la resta de nacions del món. Vostès juguen a presidir o a formar part d' un parlament d' un Estat i no s' adonen que cap de les decisions que prenen serveixen per res perquè quan no és la justícia espanyola és el govern espanyol qui els diu que aquelles decisions que vostès han pres d' acord amb les seves competències són paper mullat. I vostès callen i diuen sí a l' amo que ens maltracta i quan algú els hi parla de trencar amb aquella gent que només vol pels nostres diners i per insultar-nos vostès responen que no estem preparats, que som "immadurs". Culpen a tota la societat de la seva característica principal: vostès no són dirigents per un país normal i a més van moltes passes enrere de la societat catalana.

És indigne veure com governi qui governi, entre Catalunya i els seus amics (entenem amics per interessos econòmics) elegeix sempre el segon i entre defensar aquest pobre país maltractat i quedar bé davant Madrid vostès no tenen cap dubte. Ho van demostrar amb l' indigna presidenta del Parlament de Catalunya quan va prohibir dir veritats en aquell lloc que realment veient el nivell d' alguns parlamentaris i també la poca incidència que té la seva feina en el dia dia d' aquest país està prostituint el nom del parlamentarisme català, que com ja va dir Pau Casals és un dels primers exemples de Parlament de tot el planeta. Vostès que es vesteixen d' honorabilitat no són més que col·laboracionistes: cada cop tinc més dubtes de que amb gent com vostès poguem arribar a la llibertat, només espero que si assassinen aquest país, tothom s' en-recordi dels seus noms com els dels màxims culpables en l' aniquilament d' aquesta nació mil·lenària.

Mai he entès com algú prefereix ser president d' una regió a ser-ho d' una nació lliure i sobirana. Com algú prefereix col·laborar en l' ofegament econòmic de Catalunya i no reclamar el que realment ens pertoca. No he entès com s' ha de tindre la consciència per enfonsar Catalunya i no atrevir-se a dir res a Madrid. Tampoc he entès mai, quin mal ha fet Catalunya al món perquè ens enviïn aquesta púrria de dirigents...
Vostè Sr. Mas a més és doblement indigne com a president de res, donat que s' està aprofitant de la situació desesperada que viu aquest país per carregar-se l' Estat Social pel qual molta gent a lluitat. Vostè en comptes de reclamar els nostres diners ens acusa als catalans de ser "egoistes" i aprofita l' espoli que practiquen els seus amics d' Espanya per carregar-se estructures que no l' interessen als que financen el seu partit. A vostès no els interessa la sanitat pública tot i que tinguem diners per tindre una de qualitat, donat que tenen molts amics a la privada. El mateix passa amb l' educació, amb les infraestructures... El cas més sagnant és el de la Televisió... vostès es volen carregar una de les millors eines que té la cultura catalana perquè els seus amics del Grup Godó puguin respirar tranquils. Vostè s' està carregant estructures que mai tornaran a ser el que eren i ho fan en nom d' interessos personals, donat què en el temps que vostè és al "govern", ha abaixat l' atur? les seves mesures han ajudat a fomentar el creixement econòmic d' aquest país? No fa falta que em respongui...

Sr. Mas li dirigeixo a vostè aquesta carta amb una profunda indignació. Indignació personal, perquè vostè ha enfonsat tots els meus projectes personals acusant descaradament al Sector Públic dels problemes d' aquest país, vostè em condemna a mi i a milers de catalans a marxar del seu país per buscar un futur que Catalunya ens nega. I també una indignació espiritual... de l' ànima fins i tot, sí Sr. Mas, estic indignat per com vostè i els seus amics estan prostituint Catalunya. Vostè és indigne de ser president d' aquesta nació com ho han sigut també d' indignes les persones que li han precedit. Aquesta és la desgràcia d' aquest país, que déu ser un dels més desgraciats del món...Tothom li empeny a que sigui major d' edat i sigui una nació com es mereix i vostès que es fan dir presidents de la Generalitat li empenyen un cop i un altre contra la roca anomenada Espanya. Vostès ben acostumats han perdut de vista la realitat d' aquesta pobre nació que camina enfonsada cap a la desaparició. Vostès, els polítics d' aquest país són el càncer del mateix perquè sapiguent quina és la medicina que ajudaria al mateix a tindre una sortida digna no fan més que condemnar-lo a mort i amb ell ens condemna a tots els que ens estimem aquesta terra o visquem en ella.

Mucho que aprender

Otro análisis post-electoral, en este caso me centraré en Catalunya. En el Estado hay pocas cosas que analizar: el PP ha arrasado al PSOE sin mover un dedo y con un ligero aumento de votos...vamos que ha ganado una mayoría absoluta fundamentada en el descalabro del PSOE más que en sus méritos propios.

Uno de los 2 granos que le han salido a Rajoy, antes incluso de gobernar son Catalunya y Euskadi, donde el tsunami pepero se ha quedado en una marejadilla. Seguramente en el PP hubieran preferido tener 10 diputados menos pero mejores resultados en Catalunya y Euskadi.

En Euskadi las elecciones las ha ganado un partido abiertamente independentista y la segunda fuerza es un partido que deberá posicionarse si no quiere perder la centralidad. Vamos, que el papel del PNV es similar al de CiU, la diferencia es que en Euskadi ya han encontrado la coalición que obligará al PNV a quitarse la máscara y mostrar su verdadero rostro: Independentismo o entenderse con España. No hay más caminos.
En Catalunya por el contrario pese a marcar perfil propio, las elecciones las ha ganado un partido que por lo que parece no tiene una hoja de ruta en términos nacionales. Un partido que no ha entendido que la retórica del catalanismo noucentista ya ha sido superada por el pueblo catalán que en las encuestas (el CEO quien realiza las encuestas sobre la independencia ha clavado los resultados electorales por cierto) y en la calle cada vez reclama más autogobierno e incluso independencia, término que ahora mismo es central en la política catalana.

Catalunya no és Euskadi, correcto pero en terminos sociales no les tengo envidia. En política sí. Catalunya tiene una sociedad civil mucho más movilizada que la vasca, el independentismo és menos étnico y más pragmático, también es mucho más inclusivo. Sin embargo los vascos han superado las divisiones y tienen una coalición de partidos claramente independentistas, que no se andan por las ramas... para desgracia nuestra, en Catalunya hay 20 "capillitas" con un mensaje más o menos idéntico pero que en lugar de primar el país, priman al lider. En estas elecciones nos hemos encontrado con el esperpento de que sólo se presentaba un partido independentista, otro pedía el voto nulo, otro la abstención...Con esto se da alas a CiU que ha sabido explotar la imagen de partido serio y no se consigue un objetivo que ahora mismo es básico: poner a CiU en la encrucijada (como los abertzales han puesto al PNV): o independencia o hacer el juego a España. No hay más camino que este.

Continuará

Criticats per tindre arguments

En els últims temps, quan l' independentisme comença a estar al centre del debat polític mitjançant arguments ben elaborats (espoli, infraestructures, feblesa de la llengua...) i gràcies a l' acció de les institucions espanyoles (sentències, negatives a parlar del concert econòmic...) els mitjans de comunicació catalans properes a l' unionisme (La Vanguardia i el Periódico)giren la seva línia editorial a criticar l' independentisme i desqualificar els seus moviments.

Està clar que cadascú amb les seves empreses pot fer el que vulgui, no serà això el que critiqui jo però si criticaré la pobresa d' arguments utilitzats per desqualificar l' independentisme. He arribat a llegir critiques a l' independentisme per tindre arguments. Sí, un famós presentador de televisió que fa també d' articulista a el Periódico criticava que l' independentisme utilitzes l' espoli fiscal (que no negava que existís per cert) per generar més independentistes i a la vegada criticava a tots aquells que volen la independència de Catalunya per motius econòmics com si això fos un pecat. Deia aquest home que no es pot voler la independència si no és per odi a Espanya. Extrapolant jo podria dir també que no es pot no voler la independència si no és per odi a Catalunya... i no ho crec, però penso que està més a prop de la veritat el que jo dic, que el que diu Sardà:

- És odi a Espanya clamar al cel perquè ens deixin de robar 20000 milions d' euros l'any (el 10% del nostre PIB)? Per mi no, però potser Javier Sardà (no el tradueixo el nom, a les Espanyes es presenta com a Javier) creu que els catalans tenim una mena d' obligació moral d' estar putejats i a la vegada mantindre espanyols.

- És odi reclamar un dret democràtic com és el d' autodeterminació? Per mi no ho és i per cap demòcrata de veritat ho hauria de ser...

- És odi reclamar que el català sigui la llengua pròpia de Catalunya i que estigui present a tots els estaments de la vida dels catalans? Per mi no ho és (i sóc castellanoparlant), però potser per a una persona que a treballat molts anys a una cadena que va signar el "Manifiesto por la Lengua Común" tot el que no sigui protegir el català sigui perseguir "la lengua común".

Un altre columnista que mai em deixa indiferent és un tal Joaquim Coll (també treballa al Periódico, el canvi de línia editorial del Periódico des-de que hi ha un nou director donarà per un altre blocada...). Aquest home no es cansa de dir-nos que els independentistes som 4 xitxarel·los, això sí, de cada 10 articles escrits 8 versen sobre l' independentisme 1 sobre ERC i 1 sobre el PSC...És a dir, perquè l' independentisme sigui tan pobre aquest home es pren moltes molèsties en criticar-ho veritat? Aquest ho critica tot: ens diu que l' Estatut que ens va deixar el TC no està tan malament tampoc i a l' hora es permet el luxe de dir que ell és federalista (prostituir els termes ho anomeno jo), critica a la gent que va sortir a la manifestació del 10-J dient que eren uns enganyats, critica que estiguem orgullosos dels nostres símbols titllant-nos de "noucentistes", també critica que les organitzacions empresarials, universitats, catedràtics, sindicats... diguin que la independència no només no seria dolenta per Catalunya si no que faria que fóssim més rics. Ell no discuteix que això no sigui veritat (s' hauria d' estar molt tarat per pensar que Catalunya seria una excepció en el concert de les nacions quan és el territori més espoliat econòmicament d' Europa...) ell diu que hi ha gent que opina el contrari, però el més sorprenent són les seves fonts: la Wikipedia i una pàgina de biografies... És a dir mentre l' independentisme l'elabora teories mitjançant col·laboracions amb altres universitats, catedràtics de prestigi, juristes, politòlegs, sociòlegs... Joaquim Coll diu que l' important és el que digui la Wikipedia.

Bé aquesta és la gent amb la que ens juguem les garrofes, gent que no té cap argument per dir-nos perquè Catalunya està millor com està ara i no com un Estat independent. Els independentistes tenim arguments i cada cop més científics, però ens hem de preguntar, perquè els nostres polítics fan més cas de la Wikipedia que de la Universitat de Harvard...

El PER

Todo el mundo que sigue este blog, sabe que no soy un seguidor de Duran i Lleida, incluso en más de una vez he manifestado que es uno de los personajes más dañinos de la Catalunya actual, más preocupado de sus intereses y de los de sus amigos empresarios de Madrid que de los catalanes y más combativo con el independentismo que con el nacionalismo español que nos quiere hundir... Pero debo aplaudir sus declaraciones de ayer y no porque haya dejado claro que Catalunya está sufriendo un espolio indigno (muchos europeos se pondrían las manos en la cabeza si supieran que el déficit fiscal de Catalunya es de 20000 millones de euros al año...tened en cuenta que el rescate de Grecia son 8000 millones...) que hace que mientras nosotros lo estemos pasando mal y empobreciéndonos, otros con nuesro dinero estén viviendo por encima de sus posibilidades y para colmo nos insulten. No, si tengo que aplaudir a Duran es porqué dice la verdad y habla claro (en este tema, en otros no) y además se atreve con un tema tabú.

Muchos se han escudado en poner a parir a los catalanes porqué Duran ha dicho lo que opina mucha gente (y que es verdad): con el dinero entre otros de Catalunya y de la Unión Europea, en algunas CCAA se están haciendo verdaderas salvajadas y la de la cultura de la subvención es una de las más importantes. Están construyendo territorios con millones de personas inútiles, sin iniciativa, que en el momento en el que no pueden optar a la subvención de turno dejan de tener ideas y se lamentan. Muchos andalúces reconocen que la cultura de la subvención es el mayor cáncer de su sociedad, por qué la gente lo único que hace es acomodarse y no innova. Mucha gente que conoce Andalucía en profundidad puede corroborar que lo que dice Duran (sin generalizar) es totalmente cierto, cientos de miles de personas trabajan un par de meses y viven todo el año, muchos además son dueños de tierras y para colmo se jactan de lo bien que viven de esta forma... Alguién se cree que municipios con un 50% de paro (como existen) podrían vivir en paz si no fuése porqué llega dinero por diferentes vías?

La contestación a Duran demuestra que los políticos andaluces no se han enterado de nada...ellos que se pasan el año criticando lo que hace Catalunya, para contestar los "ataques" contra ellos nos lanzan la inmigración andaluza de los años 50 a 70 que vino en masa a Catalunya. Nos repiten como loros "que ellos han contribuído a que Catalunya creciese", y nadie se lo niega...¿pero esta gente erán de alguna ONG? ¿trabajaban gratis sólo por amor a Catalunya o bien percibían su sueldo? ¿se fueron de Andalucía para ayudar a Catalunya o para ganarse el pan que no se ganaban en sus tierras? La respuesta es fácil, ya que si no la mayoría de esos andaluces se hubiera vuelto a sus pueblos una vez Catalunya creció. Con esto quiero decir que en Andalucía, los políticos no se enteran de una y que no sólo hacen que todavía siga emigrando gente para buscar oportunidades si no, que por desgracia para nostros también hacen que el resto de gente cada vez seamos más pobres, incluidos esos andaluces que vinieron a Catalunya en los años 60 y 70...

La Immersió no es toca

Com molts haureu pogut endevinar llegint el meu blog jo sóc castellanoparlant i fill de l' immersió. No puc jurar-ho, però estic segur que sense aquest sistema que s' ha convertit en el centre de les desqualificacions per part dels espanyolistes jo avui no parlaria ni escriuria en la llengua del meu país... i com jo moltíssima gent tindria el mateix problema. Jo vaig créixer i m' he educat amb aquest sistema, a classe hi havia gent que parlava català, la majoria parlàvem castellà però quan arribàvem a classe uns i altres ens oblidàvem de l' idioma que parlàvem a casa i tots ateníem al professor (és un dir) parlés la llengua que parlés. La majoria parlaven en català però tenia professors que feien les seves classes en castellà (els menys) tot i que tingués els llibres en català. No distingíem entre professors per llengua, segurament els segons ens parlaven en castellà per que el seu català era après al carrer o de forma autodidacta...

Això és el que volen ara Ciudadanos i el PP mitjançant 3 famílies dos de les quals no porten ni 5 anys que visquen a la nostra terra. Ells desitjarien que es sentís menys català al carrer, que a les universitats no existís la nostra llengua, els agradaria que tornéssim a la clandestinitat en especial a l' Àrea Metropolitana de Barcelona on saben que prop del 60% de la població és castellanoparlant (i en alguns racons arriba al 80%) i on vivim la major part de catalans... Com va dir ahir Empar Moliner al diari Ara "a aquesta gent no els importa que els seus fills parlin en català tant com que els nostres no ho facin". Més clar l' aigua...

Però vull dir una cosa, en aquest tema els enemics de Catalunya no saben amb qui es juguen les garrofes. Si hi ha un tema sensible i que posa en marxa a tots els catalans (incloent-hi gran part dels castellanoparlants) és el català (juntament amb l' econòmic). I és que agradi més o menys a les Espanyes, el català és la columna vertebral de la nostra nació, igual que el portuguès ho és de Portugal, el francès de França o l' espanyol d' Espanya... Rosseau, Lord Acton, Hegel... ja parlaven de la nació cultural i de l' importància de la llengua per esdevenir Estat.

Per últim vull dir, que és en aquest tema on potser comencem a veure la veritable natura de CiU. Els seus votants potser (per mi inexplicablement) poden suportar la tebiesa en matèria sobiranista, fiscal... però cap d' ells tolera cap marxa enrere en aquesta qüestió. Si Mas no defensa la llengua en aquests moments (i això hauria d' incloure trencar tot pacte amb els culpables d' aquesta situació -PP- i també dir a les clares que amb Espanya i amb aquesta justícia no hi ha res a fer) ja no tindrà el benefici del dubte i ja no podrà continuar enganyant-nos amb esquers com la "Transició Nacional cap al Dret a decidir". Sense llengua no hi ha Catalunya, i això ho saben a Madrid

Enciclopèdia de Can Pixa (Volum II)

- Espanyolisme: Secta pròpia de Can Pixa la premissa pròpia de la qual és el masoquisme. Es tracta d' un grup de mentalitat complexa que creu que quant millor estiguin les coses a Can Pixa (lloc on viuen) millor per a ells. Es tracta de gent que defensa que a Can Pixa li treguin el 10% de la seva riquesa, que marginin els seus aeroports, que no s' inverteixi cap euro en carreteres, línies de ferrocarrils...Sempre i quan aquests diners vagin a parar a Barajas, al Instituto Cervantes, a fer un AVE entre Tomelloso i Don Benito o a restaurar les "Caras de Bélmez". Son una mena d' escola estoica que creuen que es pot arribar a la felicitat sense cap bé material però en comptes de la raó ells creuen que el més important és la "Unidad indisoluble del Estado". Viuen en una dualitat extrema: molts nacionalistes de Can Pixa els recolzen i els donen poder i ells tot i no sentir-se canpixans son insultats igual que la resta

- Federalisme: Terme tant o més prostituït que Confederalisme. El federalisme a Can Pixa és un artefacte utilitzat pel Sociates i els "Verds-Roig-Lila" consistent en fer dir que Espanya en comptes de ser un Estat Autonòmic és un Estat Federal. No té més recorregut, és una branca que s' allunya del concepte mundial de Federalisme (a Can Pixa som així): ni unió d' Estats, ni constitucions en comptes d' Estatuts, ni major autogovern, ni sistema fiscal propi i just, ni bilateralitat amb l' Estat federal, ni Senat amb veritables poders... El via federalista de Can Pixa consisteix en anar a Madrid a retallar un Estatut que posteriorment tornaria a ser retallat, arribar a Barcelona i dir que som federalistes per que tenim competències en la cria d' escopinyes en captivitat.

- Indignat: Secta de recent aparició també anomenats "Perroflautas".Els seus postulats son no tindre encara postulats, es tracta d' una nova experiència consistent en reunir-se en una plaça durant setmanes i donant voltes al mateix sense arribar a fer cap proposta en concret (en aquest sentit s' assembla a les escoles coràniques que llegeixen l' Alcorà contínuament mentre es mouen...). Es calcula que cap al 2130 faran les seves primeres propostes (Buda va trigar menys en arribar al Nirvana). La seu fil conductor és l' anomenada "Democracia Real", que és igual que la que tenim ara però amb eslògans més enginyosos i "guais". Diuen que volen que la gent pugui votar sobre el que vulgui, excepte sobre una cosa que "no importa a la gent normal": l' autodeterminació.

- Laporta: Submarí de gran capacitat la major fita de la qual és acumular batalles (a estat a la de Parlament, la d' Ajuntament...) i no saber mai en quin band està. Avui pot estar amb uns i demà amb uns altres.Durant 3 mesos es volia menjar el món amb Lopez Tena però quan aquest li va robar protagonisme no va dubtar en fer la guerra pel seu compte (el que ve a ser aprovar tot el que presenta CiU i fer una mica la pilota als consellers i les conselleres...)

- Mas, Artur: Molt Honorable President de Can Pixa. Ideòleg de les grans teories buides de la Casa Gran del Botiflerisme juntament amb un altre "independentista" com Francesc Homs. És el lloat inventor de la "Transició Nacional cap al Dret a Decidir" i el "Pacte Fiscal cap al Dret a Decidir". Seva és també la fantàstica teoria de que fins que no hi hagi un 80% d' independentistes no és segur que es guanyi el referèndum i la que diu que qui ni tingui 5 generacions canpixanes pures no pot ser independentista per que té els seus morts estan enterrats a altres llocs i no poden passar el dia de difunts amb ells. Això no treu que sigui "independentista", es comenta que un dia va córrer una foto d' ell votant en una consulta independentista. Té la facultat de dir una cosa i la contrària. Fa un any va dir que ja no havia res a fer amb Espanya, fa uns quants anys va anar a un notari per certificar que el PP era l' enemic màxim de Can Pixa. Fa uns dies va dir que el PP és qui més havia fet per la governabilitat del país.

- PP: Braç polític de la secta espanyolista. Es caracteritzaven per ser residuals a Can Pixa fins que la Casa Gran del Botiflerisme va tindre la brillant idea d' implementar el programa "El PP és el millor amic de Can Pixa" que els ha reportat un bon grapat d' alcaldies, consells comarcals, diputacions i fins i tot alguns creuen que qui realment mana a Can Pixa (juntament amb Duran i Lleida) és una col·laboradora habitual d' Intereconomía: Sánchez Camacho, la lider d' aquest partit.

- Prat, Aeroport del: Aeròdrom que per la gràcia de Madrid i AENA pot fer 4 o 5 vols al mes a Bilbao, a Fuerteventura i a altres grans ciutats del món. La societat civil, l' empresariat i altres grups d' interès reivindiquen que la gestió de l' Aeroport es faci desde Can Pixa. Artur Mas lider dels ciuencs es conforma amb gestionar els pàrquings i la recollida de brossa d' aquesta infraestructura. Pensa que aquest és l' autèntic dret a decidir: bosses negres o marrons?

- Ridao, Joan: Company de destrucció d' ERC juntament amb un altre Joan (Puigcercòs) i un tal Josep-Lluis, alguns creuen que eren uns infiltrats del CNI espanyol per carregar-se l' independentisme. Mai s' ha provat ni això, ni tampoc que s' havien pres el dia que van pensar que en Montilla proclamaria la República Catalana.

- Rodalies/Regionals: Càstig diví que recau sobre les espatlles dels canpixans diàriament. Pels que no creuen en Déu, es tracta de l' exemple més clar de com no fer una negociació. Per la secta dels espanyolistes, és com una mena de cilici, és pujar al Rodalies per anar a treballar, que es pari i veure com és de beneficiosa la "indisoluble unidad del Estado"

Enciclopèdia de Can Pixa (Volum I)

- Alfons López Tena (ALT): Líder d' una de les tribus (també anomenades "Capelletes") canpixanes, la més nova de totes. Persona de verb fort i contundent, és un home preparat que té el do de convèncer als ja convençuts i és vist amb una mica de recels pels que han de pujar al carro. Memorables els seus enfrontaments a la COPE o Intereconomía.

- Badalona, experiment: Investigació duta a terme pels científics adscrits a la Casa Gran (del Botiflerisme) consistent en donar les claus i recolzament en el govern de la tercera ciutat de Can Pixa a un xenòfob a canvi d' un plat de llenties. Aquest experiment que porta unes setmanes en marxa és de resultats incerts però a la Casa Gran creuen que entre aquests resultats poden aconseguir unes quantes regidories de Districte. "Qui vol governar un país o una ciutat podent governar un districte?" es pregunten els ideòlegs.

- Barcelona: Capital històrica de Can Pixa, territori d' implantació històric de la tribu dels sociates en els últims temps ha sigut conquerida pels ciuencs amb l' ajut inestimable (sembla) dels seus germans del PP. Té el do de que tot qui la governa acaba sent menjant per propostes absurdes: Maragall, Clos, Hereu...

- Can Pixa: Nom que rep el territori circumscrit entre Alcanar i Portbou i Alcarràs i Barcelona. Té uns 32000 km2 aproximadament i 7,5 milions d' enganyats...perdó d' habitants.Les seves principals característiques son l' Espoli Fiscal, ser el blanc dels insults, estar dividida en nombroses tribus (a quina pitjor)... un territori idíl•lic.

- Casa Gran (del Botiflerisme): Artefacte de dubtosa utilitat que es va treure de la màniga el cabdill ciuenc Arthur (com li agrada que li diguin al Circulo Ecuestre) Mas. És un club privat però on les regles per entrar son ambigües (el fet diferencial de la tribu ciuenca) i hi cap tothom: des de els que volen que Can Pixa sigui algun dia un estat lliure fins als que volen que desaparegui del mapa (PP). La seva màxima aportació a la humanitat ha sigut llençar a la vida política les grans frases de contingut nul (per exemple: Transició Nacional cap al Dret a Decidir).

- Catalunya: Nom que rebia antigament Can Pixa. Aquesta nació (que ens disculpi el TC, el nou amic Rajoy i ZP) tenia vora d' un mil•lenni d' història quan els seus habitants van decidir canviar-li el nom per no tacar-lo més. "Ja s' han prostituït moltes paraules com federalisme, confederalisme...com per prostituir també el nom del país".

- Ciuencs: Tribu majoritària de Can Pixa es caracteritza per ser molt heterogenis i per oblidar que durant 23 anys van tindre l' hegemonia a Can Pixa i no van fer res per ella i a l' hora dir que la culpa és dels que van governar 7 anys. Una altra característica és la seva capacitat per oblidar: han oblidat qui va impugnar l' Estatut davant el TC a canvi d' uns plats de mongetes (més adients que les llenties), cada 4 anys després de les eleccions obliden també les estelades que treuen als mitings, obliden només parts dels seus programes electorals... També son gent amb iniciativa (i il•lusió) i han creat entre d' altres coses un artefacte inútil com la Casa Gran (del Botiflerisme) i son experts en crear expectatives a través de conceptes amb molta paraula però poc contingut. Els millors exemples d' això son: Transició Nacional cap al Dret a Decidir o Pacte Fiscal en la Línia del Concert Econòmic. El seu líder en teoria és Arthur Mas però qui mana realment és un tal Duran i Lleida.

- Confederalisme: Concepte prostituït pel líder dels ciuencs a l' ombra. Duran i Lleida. Tot i que en la realitat la Confederació consisteix en l' unió d' estats independents i iguals per crear un ens superior que comparteixi moneda, cap d' estat, defensa i algunes qüestions de política exterior. A la subtribu Unió, volen fer creure que el País del costat (abans anomenat Espanya) no és una confederació només per que no ho posa a la seva constitució... però que compleix amb escreix la resta de característiques.

-ERC: Tribu caníbal que té l’ habilitat d’ autodestruir-se en els moments on en teoria tot li és favorable. Molta gent ha intentat estudiar-los però no han arribat a cap conclusió que sigui satisfactòria per tothom. Últimament guanya punts la que explica que els líders tribals Ridao, Puigcercós i cia. en realitat son enviats dels serveis secrets espanyols per acabar amb aquesta tribu històrica en teoria favorable a la Independència de Can Pixa (sempre i quan no s’ hagin d’ oblidar els principis per tal de fer president a algú de la tribu dels sociates.