martes, 21 de junio de 2011

Enciclopèdia de Can Pixa (Volum I)

- Alfons López Tena (ALT): Líder d' una de les tribus (també anomenades "Capelletes") canpixanes, la més nova de totes. Persona de verb fort i contundent, és un home preparat que té el do de convèncer als ja convençuts i és vist amb una mica de recels pels que han de pujar al carro. Memorables els seus enfrontaments a la COPE o Intereconomía.

- Badalona, experiment: Investigació duta a terme pels científics adscrits a la Casa Gran (del Botiflerisme) consistent en donar les claus i recolzament en el govern de la tercera ciutat de Can Pixa a un xenòfob a canvi d' un plat de llenties. Aquest experiment que porta unes setmanes en marxa és de resultats incerts però a la Casa Gran creuen que entre aquests resultats poden aconseguir unes quantes regidories de Districte. "Qui vol governar un país o una ciutat podent governar un districte?" es pregunten els ideòlegs.

- Barcelona: Capital històrica de Can Pixa, territori d' implantació històric de la tribu dels sociates en els últims temps ha sigut conquerida pels ciuencs amb l' ajut inestimable (sembla) dels seus germans del PP. Té el do de que tot qui la governa acaba sent menjant per propostes absurdes: Maragall, Clos, Hereu...

- Can Pixa: Nom que rep el territori circumscrit entre Alcanar i Portbou i Alcarràs i Barcelona. Té uns 32000 km2 aproximadament i 7,5 milions d' enganyats...perdó d' habitants.Les seves principals característiques son l' Espoli Fiscal, ser el blanc dels insults, estar dividida en nombroses tribus (a quina pitjor)... un territori idíl•lic.

- Casa Gran (del Botiflerisme): Artefacte de dubtosa utilitat que es va treure de la màniga el cabdill ciuenc Arthur (com li agrada que li diguin al Circulo Ecuestre) Mas. És un club privat però on les regles per entrar son ambigües (el fet diferencial de la tribu ciuenca) i hi cap tothom: des de els que volen que Can Pixa sigui algun dia un estat lliure fins als que volen que desaparegui del mapa (PP). La seva màxima aportació a la humanitat ha sigut llençar a la vida política les grans frases de contingut nul (per exemple: Transició Nacional cap al Dret a Decidir).

- Catalunya: Nom que rebia antigament Can Pixa. Aquesta nació (que ens disculpi el TC, el nou amic Rajoy i ZP) tenia vora d' un mil•lenni d' història quan els seus habitants van decidir canviar-li el nom per no tacar-lo més. "Ja s' han prostituït moltes paraules com federalisme, confederalisme...com per prostituir també el nom del país".

- Ciuencs: Tribu majoritària de Can Pixa es caracteritza per ser molt heterogenis i per oblidar que durant 23 anys van tindre l' hegemonia a Can Pixa i no van fer res per ella i a l' hora dir que la culpa és dels que van governar 7 anys. Una altra característica és la seva capacitat per oblidar: han oblidat qui va impugnar l' Estatut davant el TC a canvi d' uns plats de mongetes (més adients que les llenties), cada 4 anys després de les eleccions obliden també les estelades que treuen als mitings, obliden només parts dels seus programes electorals... També son gent amb iniciativa (i il•lusió) i han creat entre d' altres coses un artefacte inútil com la Casa Gran (del Botiflerisme) i son experts en crear expectatives a través de conceptes amb molta paraula però poc contingut. Els millors exemples d' això son: Transició Nacional cap al Dret a Decidir o Pacte Fiscal en la Línia del Concert Econòmic. El seu líder en teoria és Arthur Mas però qui mana realment és un tal Duran i Lleida.

- Confederalisme: Concepte prostituït pel líder dels ciuencs a l' ombra. Duran i Lleida. Tot i que en la realitat la Confederació consisteix en l' unió d' estats independents i iguals per crear un ens superior que comparteixi moneda, cap d' estat, defensa i algunes qüestions de política exterior. A la subtribu Unió, volen fer creure que el País del costat (abans anomenat Espanya) no és una confederació només per que no ho posa a la seva constitució... però que compleix amb escreix la resta de característiques.

-ERC: Tribu caníbal que té l’ habilitat d’ autodestruir-se en els moments on en teoria tot li és favorable. Molta gent ha intentat estudiar-los però no han arribat a cap conclusió que sigui satisfactòria per tothom. Últimament guanya punts la que explica que els líders tribals Ridao, Puigcercós i cia. en realitat son enviats dels serveis secrets espanyols per acabar amb aquesta tribu històrica en teoria favorable a la Independència de Can Pixa (sempre i quan no s’ hagin d’ oblidar els principis per tal de fer president a algú de la tribu dels sociates.

lunes, 6 de junio de 2011

Quo vadis Esquerra?


Uno no es adivino, pero lo cierto es que desde el 28-N se podía predecir lo que al final ha acabado pasando con ERC (y también con el PSC). Al final los resultados del 22-M no han hecho más que corroborar la idea de que no dimitir tras perder más de la mitad de la representación en el Parlament iba a pasar factura a los republicanos. El problema es que yo lo sepa desde mi blog y en cambio unos tipos que estan en la ejecutiva de un partido se crean que el mundo es de color de rosa y que si no les votaron el 28-N fue por que sus simpatizantes tuvieron un mal día...

Mucho se ha escrito y se escribirá de la debacle de ERC y del futuro incierto que le toca vivir a un partido símbolo del independentismo que justo en el momento donde hay más catalanes dispuestos a dar el paso hacia a la independencia decidieron jugar al catalanismo light... Vamos que ERC es todo estrategia ahora mismo.El mal ya está hecho sin embargo y a quien venga le costará mucho levantar a un partido que es necesario en el proceso de emancipación nacional, pero aun hay esperanza y habrá que ver quien toma las riendas del partido en el próximo congreso.

Aunque primero vamos a analizar por que ERC está donde está... En el 2003 ERC era una marca de éxito, era lo más parecido a un partido hegemónico independentista (tan necesario en estos días donde cada iluminado crea su propia marca y creyendo que nos llevará a la libertad tan sólo divide), comenzaba a tener presencia en las institucionas y hacía un buen trabajo.Pero aquí llegó el primer gran error (aunque no el más grave de todos). La ERC de Carod-Rovira (también responsable de la debacle aunque se quiera ir de rositas) tenía la oportunidad de convertirse en el partido independentista de izquierdas que fomentara un posicionamiento claro en CiU y que finalmente fuera un instrumento útil para la proclamación del Estado o bien podía jugar a creerse a Zapatero y pensar que otra España era posible. Eligió la segunda opción. Es disculpable, la verdad que Maragall no representaba lo más rancio del PSOE y Zapatero parecía aire fresco tras la oscuridad de los años de Aznar. El gobierno de izquierdas acabó mal, muy mal: estalló por los aires, se llevó por medio a Maragall, ERC tuvo que salir del gobierno por su negativa al Estatut recortado y pisoteado por PSC y CiU...

En las siguientes catalanas a ERC le pasó factura gobernar con el PSC y la poca seriedad mostrada durante esos años de gobierno. Aun así mucha gente entendió que era la primera experiencia y que ERC aprendería de sus errores. La bajada no fue dramática y consolodiaba 21 diputados (3ª fuerza con diferencia). A los pocos días muchos de los votantes de ERC ya sabrían a que partido no volverían a votar: incomprensiblemente ERC decidió dispararse en los pies haciendo presidente a un socialista mucho menos comprometido con el federalismo o el catalanismo: José Montilla. Mucha gente interpretó ese gesto como que ERC sólo buscaba el poder por el poder, que renunciaban a su ideario con tal de tocar alguna consellería...ERC pasó de ser el "pal de paller" del independentismo a ser una especie de marca blanca del PSC-PSOE como ICV. Aunque como en todo, la gente prefiere el original y Iniciativa lleva muchos años trabajándose el papel de sucursal socialista o partido bisagra.

Por medio cabe destacar las luchas fraticidas entre Carod, Puigcercós y cia. , la división del independentismo (algo importante que caerá sobre las conciencias de estos dirigentes), el surgimiento de 20 marcas diferentes... El esperpento llegó a sus cotas más altas cuando tras dilapidar la mitad de los votos Puigcercós no entendía que pasó y se tomó "unos meses para tomar decisiones". Por lo visto no entendieron nada y mantuvieron la dinámica perdedora hasta las municipales donde ERC fue barrida de las grandes poblaciones, donde no importa tanto la persona o el programa, como la fidelidad al partido, su política nacional, ideología...La ejecutiva dimitió pero esa misma noche vimos que algo no funciona bien en el partido. Joan Ridao dijo que habían perdido votos por centrarse en el independentismo y no en la izquierda, a los pocos días dijo que había que explorar la posibilidad de dejar de lado el independentismo y centrarse en pactos con otras fuerzas de izquierda (por lo visto ERC y PSC comparten analistas, me acuerdo de hemos perdido votos por ser muy "catalanistas" cuando más de la mitad de tu pérdida se va a CiU...). Carod dice lo mismo, mientras tanto en las CUP se frotan las manos...Carod, Puigcercós, Ridao y cia. me recuerdan a los típicos científicos locos de las películas, que dedican su vida a cosas extrañas e incluso pierden la cabeza antes de conseguirlas. Sin embargo muchos logran sus objetivos, pero al poco tiempo se dan cuenta de que las cosas estaban mejor como antes...

Ahora hay que ver que pasa en el Congreso de septiembre. ERC debe decidir si se convierte en el SNP de Catalunya o al menos en el partido clave de la izquierda independentista o si quiere continuar haciendo experimentos de resultados dudosos