miércoles, 26 de septiembre de 2012

La independencia #VaContigo

En algo estoy (por primera vez) de acuerdo con Ciudadanos: Ha llegado la hora de la verdad. La hora de ser o no ser, la hora de que todo el pueblo catalán pueda hablar con libertad y sin miedo a tanques y pistolas (esos son otros los que llaman a invadir nuestro país dependiendo de los resultados de una votación democrática).

Ahora quedan meses de demagogia y de mentiras, mentiras que serían muy fáciles de contrarestar si la mayor parte de este país leyera prensa y se informara en varios medios. Vamos a comenzar a contestar una serie de mentiras que ya pretenden hacer caer a mucha gente en el odio a los que queremos la independencia:

1- Los independentistas en su gran mayoría no lo somos por odio a España o lo español, muchos de nosotros, por no decir la mayoría tenemos familia en España e incluso muchos de nostros somos españoles de orígen. Lo que nos une no es el odio a España si no el amor a Catalunya y las ganas de construir un país mejor para todos los catalanes hayan votado lo que hayan votado en el referéndum y sean de donde sean, hablen de lo que hablen. Esa es la gran diferencia a nosotros nos mueve la ilusión por un futuro mejor y no el odio al diferente y al desconocido.

2- Una Catalunya independiente respetará el castellano, no puede ser de otra manera al ser una lengua de uso habitual por muchos catalanes. Sin duda el catalán tendrá un papel más importantente en una Catalunya independiente como es lógico dado que es la lengua propia del país, pero los catalanes nunca nos hemos caracterizado por prohibir lenguas. No todos pueden decir lo mismo.

3- Una Catalunya independiente a la larga, será más rica de lo que es ahora. El cálculo es fácil, al año a Catalunya se le sustrae el 10% de su PIB (de su riqueza), el año pasado en plena crisis se espoliaron a nuestro país 16000 millones de euros, pero esta cifra ha llegado a 22000 millones de euros. Pensemos que Catalunya ha tenido que pedir un rescate por valor de 5000 millones de euros cuando nos han quitado 16000 millones... las cuentas en España no salen. Pensemos también en términos de infraestucturas (existen leyes españolas que prohiben volar desde cualquier aeropuerto que no sea Barajas a ciertas compañías, la N-II lleva más de 30 años sin desdoblarse, el Puerto de Barcelona y en el de Tarragona que llevan sin accesos décadas, pensemos en el Corredor Mediterraneo...) y la fórmula es básica: si nosotros nos hacemos cargo de nuestras infraestructuras seremos más ricos.
Por último, pensemos que ningún país que se ha independizado ha querido volver a reintegrarse a su antiguo Estado, por algo será.

4- Catalunya vende más al extranjero que a España. La excusa del boicot no es válida: No nos hace boicot España incluso perteneciendo a ella? Que le pregunten a Freixenet que gracias al boicot que le ha hecho España vende más al extranjero y por ello ha subido su valor de negocio. España paga a más de 120 días y el mundo al momento. El mercado funciona de tal manera en que las empresas y los clientes compran los mejores productos al mejor precio sin importarles las banderas, se llama globalización. Ninguna empresa se irá de Catalunya porque el pueblo decida democráticamente algo, somos un mercado potente y muy bien situado

5- Catalunya no tendría porque salir del Euro ni de la Unión Europea: 1º) porque no hay ninguna normativa europea que diga eso, 2º) porque hay países sin estar en la UE tienen Euro (Andorra, Mónaco...) y 3) Porque la UE nunca permetiría la salida de un país solvente y rico. Si nos fuera bien fuera de la UE como le va a Suiza y Noruega, que podría decir al mundo la UE? Que es un fracaso? La base científica de los que dicen que no seremos UE es que España no aceptará la democracia y estará en contra nuestro. Argumento lamentable por otra parte...

6- Ser independientes no significa que la gente no pueda volver a España igual que ahora un español puede ir a Francia p. ej.. Tampoco significa que los que no quieran ser catalanes puedan ser españoles. En el momento en que seamos independientes, la gente podrá decidir que nacionalidad quiere tener, hasta el momento aquellos que no queremos ser españoles no teníamos ninguna alternativa.

7- Con la independencia no se acaba la lucha. Una vez independientes habrá que trabajar mucho para construir un Estado justo y social, donde tengamos una estructura política, una sanidad, una educación... de la que nos sintamos todos orgullosos. Nuestros políticos no son ni mejores ni peores que los españoles, ni menos corruptos... ni nosotros tampoco, pero está en nuestras manos cambiar el sistema cosa que en España (donde la Constitución es el muro) no se puede hacer.

Con todo esto no quiero llegar a aquellos que ya saben que están en contra de que Catalunya recaude sus impuestos, sea más rica, sea más respetada... No comparto este punto de vista, pero lo respeto. Con esto quiero llegar a todos aquellos que estos días oirán que nos vamos al abismo, que caerá un meteorito en Catalunya y demás barbaridades. Esa gente que no sabe que votará: a esa gente que si tiene cualquier duda agradecería que me la hiciera llegar. Esa persona puede ser un futuro ciudadano feliz de la Republica Catalana.

miércoles, 19 de septiembre de 2012

Facin joc

Una setmana, només una setmana desà que la manifestació més multitudinària de la nostra història va omplir els carrers de Barcelona i sembla que hagin passat anys per com ha canviat tot. Potser ni l' ANC podia pensar quan va iniciar la Marxa per la Independència que només 2 dies després el panorama polític català fes un canvi com aquest.

Per fi sembla que en comptes d' un gestor comencem tenir a un estadista, un líder que és el que necessitàvem des de ja fa un temps. Ja ho dèiem alguns, ara era temps de liderar la il·lusió per un futur millor i no de gestionar les engrunes que ens deixava un sistema que està mort. El President Mas ha de saber que tindrà a la majoria de catalans darrera si inicia el camí cap a la llibertat, però també que ens tindrà enfront si ens tornen a traicionar. De moment sembla que la gent comença a posicionar-se: com ja hem dit el Govern, CDC i part d' UDC han vist que el Pacte Fiscal són els pares i que cal començar a distanciar-se d' una Espanya que no ens entén. Pel que sembla tindrà el suport (important) d' ERC, SI i també d' ICV (si més no per a que exercim el Dret d' Autodeterminació).

El front espanyolista no s' ha quedat de braços creuats i el dia 12 ja començava a vendre'ns l' Apocalipsi que caurà sobre els catalans si exercim el dret a decidir que volem ser: pobresa, fam, duanes i demés invencions sobre les que properament escriure. Sobta de totes formes dins d' aquest front el paper que ha agafat un partit com el PSC que en caiguda lliure i on molt dels seus militants i votants no dubten en fer-se independentistes davant de la inviabilitat del projecte "federalista" que propugnen i que el PSOE no té cap intenció de dur a terme. És el que té en una dicotomia així la gent es posiciona cap a qüestions viables i deixen de banda les fantasies de quatre que viuen bé en la Catalunya espoliada...

Els esdeveniments s' acceleren, ahir Espanya va treure al seu cap d' Estat a menysprear al poble català que pacíficament es va manifestar el dimarts 11 de setembre. Realment un agafa els mitjans o veu les tertúlies espanyoles i no entén com pretenen convèncer als catalans perquè deixem de ser independentistes amb insults, amenaces, menyspreus... Espanya ha retornat al 1898 i està en estat de shock. Jo porto molts anys dient que Espanya ens perdria com va perdre a totes les seves colònies i ahir el seu rei ho va demostrar... Això si, tampoc tinc el menor dubte de que quan marxem caigui la Monarquia als pocs anys com ja li va passar al "polític" Alfons XIII. No m' estranya doncs que el Rei estigui tant preocupat.

I demà tindrem un dels episodis més importants d' aquesta pel·lícula (que esperem que acabi amb final feliç). Demà és quan Espanya li diu als moderats catalans i catalanistes, als federalistes i al 75% de ciutadans que volen el Pacte Fiscal/Concert Econòmic que no tenim res a fer, que a Espanya estem per pagar i obeir. Demà arriba el dia en que molts catalans veuran que ells també són independentistes i on tots veurem si tenim (com deia alguna pancarta) un president heroi o traïdor.

jueves, 13 de septiembre de 2012

12 de septembre

Diuen, que després de la capitul·lació de Barcelona l' Onze de Setembre de 1714, els barcelonins no van dubtar en obrir les seves botigues, els mercats i de fer la vida més normal que es podia fer després d' anys de guerra i messos de setge. Vençuts si, però humil·liats mai.

Aquest Onze de Setembre, Catalunya va llençar un missatge clar i contundent a Espanya i al Món. Els catalans ja estem farts de ser una excepció entre les nacions del planeta i davant de la incomprensió que ens regala Espanya nosaltres responem independència o el que és mateix, llibertat. Aquest no és un missatge d' odi contra Espanya (a la manifestació ningú es va enrecordar del país veí) ni contra els espanyols, és un missatge d' amor al nostre país. Un missatge de superivivència d' una nació petita que no ho ha tingut fàcil per sobreviure i que tot i així ha arribat al moment més decisiu de la seva història moderna amb ganes de lluitar pacificament per la llibertat que tants cops ens ha estat esquiva.

El Món va viure impressionat com 1.500.000 ciutadans d' un país de 7 mil·lions sortien al carrer reclamant als seus liders que es deixin de romanços i caminin conjuntament amb el seu poble cap a la llibertat o si més no cap a l' exercici de la democràcia plena que és poder decidir com ens volem organitzar i que volem ser.

Molta gent tenint en compte l' èxit segur de la Marxa de la Diada possaven l' accent en el que succeïria el dia després, ahir. I ahir van passar algunes coses: el president va començar a creure's estadista tot i que encara no va actuar com a tal, l' independentisme va recordar que encara hem de picar molta pedra, el PSC-PSOE no va recuperar l' oremus i cada cop fa més pudor a partit unionista d' esquerres i el PP i Ciutadans incapacitat per donar una resposta equiparable a la demostració independentista, es limiten a fer el ridícul parlant de duanes, catalunyes reals i demès qüestions d' aquest nivell marcat per la premsa dura madrilenya.

Però potser ha sigut aquest 13 de setembre, quan realment hem vist que alguna cosa està a punt de succeir a Catalunya, per primer cop un President de la Generalitat ha parlat a Madrid clarament (bé, amb tota la claritat que pot tenir un convergent en aquesta matèria) de que la relació entre Espanya i Catalunya està morta i de que aquest país ha de buscar una solució que passa per la llibertat. Segurament Artur Mas veuria aquell cartell que deia "Vostè escull: o Heroi o Traidor" i ha començat que ell i el poble al qual governa tenen destinada una pàgina gloriosa a la nostra història. En front tenim un Govern espanyol intransigent que no s' adona de res i que en comptes d' intentar buscar la pau ruixa amb benzina els ànims dels catalans. És a dir, ara o mai.



La sensació de que Catalunya va entrar en una autovia (bé, una autopista ja que parlem d' aquest país) on la direcció és clara cada cop convenç a més catalans. Segurament els catalans del 12 de setembre de 1714 es començarien a sentir orgullosos de nosaltres.