Interpretación de la encuesta del CEO para incrédulos

Mucha gente mira las encuestas con recelo y no se las cree por sistema. Las encuestas no son 100% fiables eso está claro (necesitaríamos millones de encuestados para tener unos datos prácticamente irrefutables) pero lo cierto es que nos dan una gran información (si están bien hechas) sobre por donde van los tiros en diferentes aspectos. Esta entrada pretende interpretar (muy a grosso modo) los datos del último Baròmetre del CEO presentado el pasado viernes. Esta encuesta de carácter oficial tiene la peculiaridad que pregunta abiertamente por que votaría la gente en un referéndum. También tiene la particularidad que es la única que clavó los resultados en las elecciones generales a nivel catalán, por eso no se critica que esté cocinada si no que se haga... Un gran motivo para creernos lo que nos dicen los datos.

El primer punto a destacar es que desde el año 2009 no se hace ninguna encuesta en Catalunya donde el apoyo al independentismo baje del 40%. Da lo mismo que la encuesta la haga la Vanguardia, el Periódico, el Ara o el CEO: los resultados del SÍ oscilan entre el 40 y el 45%. Vaya que algo de cierto debe haber en todo esto. El segundo punto a destacar es como se esconden estos datos en los medios de comunicación entre otras noticias o incluso manipulando los datos: Que en esta encuesta se diga que un 44,6% votaría a favor de la independencia no significa que el No ganaría por un 54,4%. Significa que con la abstención dada (un 24,2%) cerca del 63% de los ciudadanos votarían SÍ y el referendum determinaría la independencia de Catalunya. Pensemos que la UE exige que el SÍ gane por un 55% al menos. Vamos que la barrera está superada y en pleno crecimiento.

Hay que tener en cuenta que en cuestión de sentimientos la mayoría de catalanes dicen sentirse tan catalanes como españoles, sin embargo el porcentaje de gente que se siente más catalán o exclusivamente catalán ha subido y se sitúa en un 42% muy por encima de los que se sienten más españoles o tan solo españoles. Además hay que tener en cuenta que mientras los que tienen mayor sentido de catalanidad votarían claramente SÍ a la independencia, entre los que se sienten una cosa u otra hay división de opiniones y aunque ganaría el NO hay que decir que el SÍ obtiene buenos resultados (20% SI-42% NO) .Por ejemplo entre los que se siente más españoles que catalanes el 12% votaría SI mientras que entre los que se sienten más catalanes el 6% votaría no). Es decir el 40% de los que se sienten más catalanes está prácticamente al 90% por la independencia en cambio en el resto de grupos un 40% al menos sería convencible

En la pregunta sobre la forma de Estado quizás esto se ve de una forma más clara: la mayoría de los catalanes estarían de acuerdo en que Catalunya formara parte de un Estado federal español. Un 30% querrían una Catalunya independiente (esta cifra ha subido un 10% en 5 años y es la única respuesta en este apartado que sube). La gente que se querría quedar como hasta ahora también se mantiene alrededor de un 28%. El 98% de los que quieren una Catalunya independiente votarían SÍ, pero hay más el 15% de los que querrían quedarse como hasta ahora también votarían SÍ (por temas económicos principalmente) y lo que es más importante y básico para entender esta encuesta: el 48% de los federalistas votaría SÍ y el 8% de indecisos hasría que el 60% del grupo más numeroso de catalanes esté más cerca del independentismo que de la situación actual. Los datos son claros aunque queda trabajo para ampliar la base independentista lo cierto es que partimos de una buena base (hay que entender que en todos los referéndums convocados hasta el día de hoy desde la convocatoria hasta la votación el SÍ ha ganado adeptos por el mero hecho de que el SÍ es una fuerza más dinámica que vende más ilusión mientras que el NO se basa en cuestiones negativas.

Otros datos a tener en cuenta:

- Entre los abstencionistas hay una serie de gente que sería posible convencer y suponen el 40% de los mismos. Entre los votantes del NO esto es más difícil porque la mayoría se basan en cuestiones abstractactas como la Unidad de España la relación con su gente y cosas así. Vamos como he dicho anteriormente en una campaña el NO no podría vender ninguna novedad a la situación de Catalunya.

- En CiU pese a que no muevan un dedo por la independencia la mayoría de sus votantes se declaran independentistas. En ICV por ejemplo la mitad de los votantes serían favorables a la independencia. El 40% de los votantes de PSC y PP serían favorables a la independencia de Catalunya

- Por provincias Lleida sería la más independentista (el 55% votaría si), le siguen Girona (el 50%), Tarragona (el 47%) y Barcelona (43%). En todas las provincias ganaría el SI

- Por edades la gente joven es mucho más independentista y entre los menores de 30 años la mayoría quieren que Catalunya sea un Estado independiente.

- Los hombres son más independentistas que las mujeres.

Que algú ens trenqui el ciri!

Reprèn l'edició Resume Editing
A classe d' història, quan es parlava de l' Edad Mitjana sempre em va impactar un concepte, el pactisme. El Pactisme era una forma de fer Realpolitik per part dels nostres monarques (Reis d' Aragó i comtes de Barcelona, Girona...) del Casal de Barcelona. A grans trets consistia en que els nostres antics dirigents primaven la paraula i la negociació amb tothom per sobre de la guerra i que a aquesta s' anava quan ja no hi havia més remei o bé quan cada x anys havia que marcar una mica de paquet. Això va permetre que mentre d' altres nacions es sagnaves i s' enfonsaven econòmicament en guerres per qualsevol tema, a Catalunya i la resta de la Corona d' Aragó, els nostres avantpassats es dedicaven a comerciar, invertir, explorar...En conclusió podem dir que no ens va anar pas malament durant aquests segles, on per cert èrem una potència (aquest incís va dedicat a aquells que diuen que seriem inviables com a Estat i també als socialistes que sempre estan amb la cantarella de "major autogovern de la nostra història").

Després vam tindre uns decennis de rauxa on els catalans no passàvem precisament per ser uns xaiets. Per qüestions menys ofensives que les de l' Estatut per exemple ja teníem excusa per liar-la. La veritat que no ens va anar bé tot això, primer vam perdre part del nostre territori i després vam perdre-ho tot. Però això sí ningú podrà dir mai a aquells catalans dels segles XVII i XVIII que no defensessin la seva nació i els seus interessos...

Per desgràcia nosaltres som tot el contrari a aquesta gent, nosaltres estem veient com el nostre país mor i desapareix davant dels nostres ulls i encara ningú ha mogut un dit... tot el contrari, la gent quan es pronuncia ho fa votant als que volen veure com desapareix Catalunya. Els catalans, en els últims temps i en tots els aspectes de la nostra vida hem agafat el pitjor del pactisme i juguem amb les cartes marcades.

A Espanya (no ens enganyem el nostre major enemic) ja saben de quin pal anem els catalans i això els serveix per desactivar totes les iniciatives que sorgeixen d' aquí i ho porten fent 3 segles. Ells saben que tot moviment a Catalunya, consisteix en una reunió dels agents que es mostren molt indignats (gestió dels aeroports, resposta a l' Estatut, Bases de Manresa...) un parell de setmanes de focs artificials per part nostra (això inclou també les grans declaracions institucional, les amenaces...) i finalment la baixada de pantalons per part de Catalunya a canvi de a) res o b) un benefici econòmic, laboral... per algun amiguet, empresari... dels que havien iniciat tot el moviment. Tant trist com cert, tenim exemples a milers: aquí ens han deixat amb una autonomia per sota de la que tenen a Múrcia o la Rioja i la resposta semblava contundent, ja que es va treure a un milió de persones al carrer i passat un messos què? Doncs que tenim governant a Catalunya a les persones que van portar l' Estatut al TC. I governen perquè un partit que feia grans declaracions i parlava de trencament constitucional, de sobirania i no sé quantes més històries ha obert les portes de la Generalitat a aquesta gent a canvi de poder mantenir les poltrones i fer les retallades que li demanen els grups d' interès que els finançaven quan no guanyaven ni l' alcaldia de Riudellots...

Però els catalans no som molt millors que els nostres polítics, ja no només perquè els votem (els polítics són el reflex dels ciutadans que els voten, per això nosaltres tenim fama d' acollonits) si no perquè no movem un dit per fer-lis sapiguer de que ja estem farts, de que ens estem enfonsant i no estem disposats a abaixar-nos encara més els pantalons. En definitiva no som capaços de dir que nosaltres si que encara tenim dignitat... com ho estan fent els escocesos, per cert.

Carta al gestor de la Colònia, el Molt Indigne Artur Mas

Sr. Mas, fa un any que vostè va arribar a ser President de la Generalitat. Alguns segurament tenien moltes esperances posades en vostè, semblava que no era un Pujol de la vida i també que ens allunyava de la mediocritat de Montilla i cia. Vostè no va trigar ni uns mesos en confirmar-nos el que ja molts pensàvem: vostè no és el president de cap nació, com la gent que li ha precedit en el càrrec, vostè no és més que una mena de Virrei un gestor de la Colònia que no té la dignitat suficient per anomenar-se màxima autoritat d' una nació com la catalana. No pot ser Honorable qui vol veure enfonsada Catalunya per ordre de Madrid...

Vostès (em refereixo a la major part de la classe política catalana) viuen en una realitat paral·lela d' allò més patètica. Vostès no tenen el que han de tindre per treure a Catalunya del pou anomenat Espanya. Molts de vostès es diuen "nacionalistes" però no defensen que la seva nació tingui el mateix estatus que la resta de nacions del món. Vostès juguen a presidir o a formar part d' un parlament d' un Estat i no s' adonen que cap de les decisions que prenen serveixen per res perquè quan no és la justícia espanyola és el govern espanyol qui els diu que aquelles decisions que vostès han pres d' acord amb les seves competències són paper mullat. I vostès callen i diuen sí a l' amo que ens maltracta i quan algú els hi parla de trencar amb aquella gent que només vol pels nostres diners i per insultar-nos vostès responen que no estem preparats, que som "immadurs". Culpen a tota la societat de la seva característica principal: vostès no són dirigents per un país normal i a més van moltes passes enrere de la societat catalana.

És indigne veure com governi qui governi, entre Catalunya i els seus amics (entenem amics per interessos econòmics) elegeix sempre el segon i entre defensar aquest pobre país maltractat i quedar bé davant Madrid vostès no tenen cap dubte. Ho van demostrar amb l' indigna presidenta del Parlament de Catalunya quan va prohibir dir veritats en aquell lloc que realment veient el nivell d' alguns parlamentaris i també la poca incidència que té la seva feina en el dia dia d' aquest país està prostituint el nom del parlamentarisme català, que com ja va dir Pau Casals és un dels primers exemples de Parlament de tot el planeta. Vostès que es vesteixen d' honorabilitat no són més que col·laboracionistes: cada cop tinc més dubtes de que amb gent com vostès poguem arribar a la llibertat, només espero que si assassinen aquest país, tothom s' en-recordi dels seus noms com els dels màxims culpables en l' aniquilament d' aquesta nació mil·lenària.

Mai he entès com algú prefereix ser president d' una regió a ser-ho d' una nació lliure i sobirana. Com algú prefereix col·laborar en l' ofegament econòmic de Catalunya i no reclamar el que realment ens pertoca. No he entès com s' ha de tindre la consciència per enfonsar Catalunya i no atrevir-se a dir res a Madrid. Tampoc he entès mai, quin mal ha fet Catalunya al món perquè ens enviïn aquesta púrria de dirigents...
Vostè Sr. Mas a més és doblement indigne com a president de res, donat que s' està aprofitant de la situació desesperada que viu aquest país per carregar-se l' Estat Social pel qual molta gent a lluitat. Vostè en comptes de reclamar els nostres diners ens acusa als catalans de ser "egoistes" i aprofita l' espoli que practiquen els seus amics d' Espanya per carregar-se estructures que no l' interessen als que financen el seu partit. A vostès no els interessa la sanitat pública tot i que tinguem diners per tindre una de qualitat, donat que tenen molts amics a la privada. El mateix passa amb l' educació, amb les infraestructures... El cas més sagnant és el de la Televisió... vostès es volen carregar una de les millors eines que té la cultura catalana perquè els seus amics del Grup Godó puguin respirar tranquils. Vostè s' està carregant estructures que mai tornaran a ser el que eren i ho fan en nom d' interessos personals, donat què en el temps que vostè és al "govern", ha abaixat l' atur? les seves mesures han ajudat a fomentar el creixement econòmic d' aquest país? No fa falta que em respongui...

Sr. Mas li dirigeixo a vostè aquesta carta amb una profunda indignació. Indignació personal, perquè vostè ha enfonsat tots els meus projectes personals acusant descaradament al Sector Públic dels problemes d' aquest país, vostè em condemna a mi i a milers de catalans a marxar del seu país per buscar un futur que Catalunya ens nega. I també una indignació espiritual... de l' ànima fins i tot, sí Sr. Mas, estic indignat per com vostè i els seus amics estan prostituint Catalunya. Vostè és indigne de ser president d' aquesta nació com ho han sigut també d' indignes les persones que li han precedit. Aquesta és la desgràcia d' aquest país, que déu ser un dels més desgraciats del món...Tothom li empeny a que sigui major d' edat i sigui una nació com es mereix i vostès que es fan dir presidents de la Generalitat li empenyen un cop i un altre contra la roca anomenada Espanya. Vostès ben acostumats han perdut de vista la realitat d' aquesta pobre nació que camina enfonsada cap a la desaparició. Vostès, els polítics d' aquest país són el càncer del mateix perquè sapiguent quina és la medicina que ajudaria al mateix a tindre una sortida digna no fan més que condemnar-lo a mort i amb ell ens condemna a tots els que ens estimem aquesta terra o visquem en ella.

Mucho que aprender

Otro análisis post-electoral, en este caso me centraré en Catalunya. En el Estado hay pocas cosas que analizar: el PP ha arrasado al PSOE sin mover un dedo y con un ligero aumento de votos...vamos que ha ganado una mayoría absoluta fundamentada en el descalabro del PSOE más que en sus méritos propios.

Uno de los 2 granos que le han salido a Rajoy, antes incluso de gobernar son Catalunya y Euskadi, donde el tsunami pepero se ha quedado en una marejadilla. Seguramente en el PP hubieran preferido tener 10 diputados menos pero mejores resultados en Catalunya y Euskadi.

En Euskadi las elecciones las ha ganado un partido abiertamente independentista y la segunda fuerza es un partido que deberá posicionarse si no quiere perder la centralidad. Vamos, que el papel del PNV es similar al de CiU, la diferencia es que en Euskadi ya han encontrado la coalición que obligará al PNV a quitarse la máscara y mostrar su verdadero rostro: Independentismo o entenderse con España. No hay más caminos.
En Catalunya por el contrario pese a marcar perfil propio, las elecciones las ha ganado un partido que por lo que parece no tiene una hoja de ruta en términos nacionales. Un partido que no ha entendido que la retórica del catalanismo noucentista ya ha sido superada por el pueblo catalán que en las encuestas (el CEO quien realiza las encuestas sobre la independencia ha clavado los resultados electorales por cierto) y en la calle cada vez reclama más autogobierno e incluso independencia, término que ahora mismo es central en la política catalana.

Catalunya no és Euskadi, correcto pero en terminos sociales no les tengo envidia. En política sí. Catalunya tiene una sociedad civil mucho más movilizada que la vasca, el independentismo és menos étnico y más pragmático, también es mucho más inclusivo. Sin embargo los vascos han superado las divisiones y tienen una coalición de partidos claramente independentistas, que no se andan por las ramas... para desgracia nuestra, en Catalunya hay 20 "capillitas" con un mensaje más o menos idéntico pero que en lugar de primar el país, priman al lider. En estas elecciones nos hemos encontrado con el esperpento de que sólo se presentaba un partido independentista, otro pedía el voto nulo, otro la abstención...Con esto se da alas a CiU que ha sabido explotar la imagen de partido serio y no se consigue un objetivo que ahora mismo es básico: poner a CiU en la encrucijada (como los abertzales han puesto al PNV): o independencia o hacer el juego a España. No hay más camino que este.

Continuará

Criticats per tindre arguments

En els últims temps, quan l' independentisme comença a estar al centre del debat polític mitjançant arguments ben elaborats (espoli, infraestructures, feblesa de la llengua...) i gràcies a l' acció de les institucions espanyoles (sentències, negatives a parlar del concert econòmic...) els mitjans de comunicació catalans properes a l' unionisme (La Vanguardia i el Periódico)giren la seva línia editorial a criticar l' independentisme i desqualificar els seus moviments.

Està clar que cadascú amb les seves empreses pot fer el que vulgui, no serà això el que critiqui jo però si criticaré la pobresa d' arguments utilitzats per desqualificar l' independentisme. He arribat a llegir critiques a l' independentisme per tindre arguments. Sí, un famós presentador de televisió que fa també d' articulista a el Periódico criticava que l' independentisme utilitzes l' espoli fiscal (que no negava que existís per cert) per generar més independentistes i a la vegada criticava a tots aquells que volen la independència de Catalunya per motius econòmics com si això fos un pecat. Deia aquest home que no es pot voler la independència si no és per odi a Espanya. Extrapolant jo podria dir també que no es pot no voler la independència si no és per odi a Catalunya... i no ho crec, però penso que està més a prop de la veritat el que jo dic, que el que diu Sardà:

- És odi a Espanya clamar al cel perquè ens deixin de robar 20000 milions d' euros l'any (el 10% del nostre PIB)? Per mi no, però potser Javier Sardà (no el tradueixo el nom, a les Espanyes es presenta com a Javier) creu que els catalans tenim una mena d' obligació moral d' estar putejats i a la vegada mantindre espanyols.

- És odi reclamar un dret democràtic com és el d' autodeterminació? Per mi no ho és i per cap demòcrata de veritat ho hauria de ser...

- És odi reclamar que el català sigui la llengua pròpia de Catalunya i que estigui present a tots els estaments de la vida dels catalans? Per mi no ho és (i sóc castellanoparlant), però potser per a una persona que a treballat molts anys a una cadena que va signar el "Manifiesto por la Lengua Común" tot el que no sigui protegir el català sigui perseguir "la lengua común".

Un altre columnista que mai em deixa indiferent és un tal Joaquim Coll (també treballa al Periódico, el canvi de línia editorial del Periódico des-de que hi ha un nou director donarà per un altre blocada...). Aquest home no es cansa de dir-nos que els independentistes som 4 xitxarel·los, això sí, de cada 10 articles escrits 8 versen sobre l' independentisme 1 sobre ERC i 1 sobre el PSC...És a dir, perquè l' independentisme sigui tan pobre aquest home es pren moltes molèsties en criticar-ho veritat? Aquest ho critica tot: ens diu que l' Estatut que ens va deixar el TC no està tan malament tampoc i a l' hora es permet el luxe de dir que ell és federalista (prostituir els termes ho anomeno jo), critica a la gent que va sortir a la manifestació del 10-J dient que eren uns enganyats, critica que estiguem orgullosos dels nostres símbols titllant-nos de "noucentistes", també critica que les organitzacions empresarials, universitats, catedràtics, sindicats... diguin que la independència no només no seria dolenta per Catalunya si no que faria que fóssim més rics. Ell no discuteix que això no sigui veritat (s' hauria d' estar molt tarat per pensar que Catalunya seria una excepció en el concert de les nacions quan és el territori més espoliat econòmicament d' Europa...) ell diu que hi ha gent que opina el contrari, però el més sorprenent són les seves fonts: la Wikipedia i una pàgina de biografies... És a dir mentre l' independentisme l'elabora teories mitjançant col·laboracions amb altres universitats, catedràtics de prestigi, juristes, politòlegs, sociòlegs... Joaquim Coll diu que l' important és el que digui la Wikipedia.

Bé aquesta és la gent amb la que ens juguem les garrofes, gent que no té cap argument per dir-nos perquè Catalunya està millor com està ara i no com un Estat independent. Els independentistes tenim arguments i cada cop més científics, però ens hem de preguntar, perquè els nostres polítics fan més cas de la Wikipedia que de la Universitat de Harvard...

El PER

Todo el mundo que sigue este blog, sabe que no soy un seguidor de Duran i Lleida, incluso en más de una vez he manifestado que es uno de los personajes más dañinos de la Catalunya actual, más preocupado de sus intereses y de los de sus amigos empresarios de Madrid que de los catalanes y más combativo con el independentismo que con el nacionalismo español que nos quiere hundir... Pero debo aplaudir sus declaraciones de ayer y no porque haya dejado claro que Catalunya está sufriendo un espolio indigno (muchos europeos se pondrían las manos en la cabeza si supieran que el déficit fiscal de Catalunya es de 20000 millones de euros al año...tened en cuenta que el rescate de Grecia son 8000 millones...) que hace que mientras nosotros lo estemos pasando mal y empobreciéndonos, otros con nuesro dinero estén viviendo por encima de sus posibilidades y para colmo nos insulten. No, si tengo que aplaudir a Duran es porqué dice la verdad y habla claro (en este tema, en otros no) y además se atreve con un tema tabú.

Muchos se han escudado en poner a parir a los catalanes porqué Duran ha dicho lo que opina mucha gente (y que es verdad): con el dinero entre otros de Catalunya y de la Unión Europea, en algunas CCAA se están haciendo verdaderas salvajadas y la de la cultura de la subvención es una de las más importantes. Están construyendo territorios con millones de personas inútiles, sin iniciativa, que en el momento en el que no pueden optar a la subvención de turno dejan de tener ideas y se lamentan. Muchos andalúces reconocen que la cultura de la subvención es el mayor cáncer de su sociedad, por qué la gente lo único que hace es acomodarse y no innova. Mucha gente que conoce Andalucía en profundidad puede corroborar que lo que dice Duran (sin generalizar) es totalmente cierto, cientos de miles de personas trabajan un par de meses y viven todo el año, muchos además son dueños de tierras y para colmo se jactan de lo bien que viven de esta forma... Alguién se cree que municipios con un 50% de paro (como existen) podrían vivir en paz si no fuése porqué llega dinero por diferentes vías?

La contestación a Duran demuestra que los políticos andaluces no se han enterado de nada...ellos que se pasan el año criticando lo que hace Catalunya, para contestar los "ataques" contra ellos nos lanzan la inmigración andaluza de los años 50 a 70 que vino en masa a Catalunya. Nos repiten como loros "que ellos han contribuído a que Catalunya creciese", y nadie se lo niega...¿pero esta gente erán de alguna ONG? ¿trabajaban gratis sólo por amor a Catalunya o bien percibían su sueldo? ¿se fueron de Andalucía para ayudar a Catalunya o para ganarse el pan que no se ganaban en sus tierras? La respuesta es fácil, ya que si no la mayoría de esos andaluces se hubiera vuelto a sus pueblos una vez Catalunya creció. Con esto quiero decir que en Andalucía, los políticos no se enteran de una y que no sólo hacen que todavía siga emigrando gente para buscar oportunidades si no, que por desgracia para nostros también hacen que el resto de gente cada vez seamos más pobres, incluidos esos andaluces que vinieron a Catalunya en los años 60 y 70...

La Immersió no es toca

Com molts haureu pogut endevinar llegint el meu blog jo sóc castellanoparlant i fill de l' immersió. No puc jurar-ho, però estic segur que sense aquest sistema que s' ha convertit en el centre de les desqualificacions per part dels espanyolistes jo avui no parlaria ni escriuria en la llengua del meu país... i com jo moltíssima gent tindria el mateix problema. Jo vaig créixer i m' he educat amb aquest sistema, a classe hi havia gent que parlava català, la majoria parlàvem castellà però quan arribàvem a classe uns i altres ens oblidàvem de l' idioma que parlàvem a casa i tots ateníem al professor (és un dir) parlés la llengua que parlés. La majoria parlaven en català però tenia professors que feien les seves classes en castellà (els menys) tot i que tingués els llibres en català. No distingíem entre professors per llengua, segurament els segons ens parlaven en castellà per que el seu català era après al carrer o de forma autodidacta...

Això és el que volen ara Ciudadanos i el PP mitjançant 3 famílies dos de les quals no porten ni 5 anys que visquen a la nostra terra. Ells desitjarien que es sentís menys català al carrer, que a les universitats no existís la nostra llengua, els agradaria que tornéssim a la clandestinitat en especial a l' Àrea Metropolitana de Barcelona on saben que prop del 60% de la població és castellanoparlant (i en alguns racons arriba al 80%) i on vivim la major part de catalans... Com va dir ahir Empar Moliner al diari Ara "a aquesta gent no els importa que els seus fills parlin en català tant com que els nostres no ho facin". Més clar l' aigua...

Però vull dir una cosa, en aquest tema els enemics de Catalunya no saben amb qui es juguen les garrofes. Si hi ha un tema sensible i que posa en marxa a tots els catalans (incloent-hi gran part dels castellanoparlants) és el català (juntament amb l' econòmic). I és que agradi més o menys a les Espanyes, el català és la columna vertebral de la nostra nació, igual que el portuguès ho és de Portugal, el francès de França o l' espanyol d' Espanya... Rosseau, Lord Acton, Hegel... ja parlaven de la nació cultural i de l' importància de la llengua per esdevenir Estat.

Per últim vull dir, que és en aquest tema on potser comencem a veure la veritable natura de CiU. Els seus votants potser (per mi inexplicablement) poden suportar la tebiesa en matèria sobiranista, fiscal... però cap d' ells tolera cap marxa enrere en aquesta qüestió. Si Mas no defensa la llengua en aquests moments (i això hauria d' incloure trencar tot pacte amb els culpables d' aquesta situació -PP- i també dir a les clares que amb Espanya i amb aquesta justícia no hi ha res a fer) ja no tindrà el benefici del dubte i ja no podrà continuar enganyant-nos amb esquers com la "Transició Nacional cap al Dret a decidir". Sense llengua no hi ha Catalunya, i això ho saben a Madrid