martes, 20 de noviembre de 2012

Votaré a Esquerra Republicana de Catalunya

Que consti en acta que amb aquest blog no vull fer sectarisme de cap tipus ni vull tampoc influir en el vot de ningú. No és la meva intenció cridar a ningú a un vot útil que ni tan sols existeix. No vull dir que la meva opció és la millor perquè ni tan sols ho ha estat per a mi durant algunes eleccions en les que he votat altres partits (desde ICV a les CUP passant per Tierra Comunera en unes eleccions europees).

Només vull fer un exercici de sinceritat a tots els que em llegiu (que pel que m' he enterat tot i que no comenteu mai sou més dels que pensava). Vull renunciar a un dels drets que m' atorga la Constitució que en aquests dies està tant a la boca de tothom: el vot secret. I ho faig no tant per justificar-me com per dir-li al món que faré amb el vot més important de la meva vida fins a aquest moment.

Com ja heu notat no té cap suspens a qui votaré, ja ho dic al propi títol, votaré a Esquerra i en aquest vot van unides tant qüestios ideològiques com personals i admiració cap al candidat Oriol Junqueras.
Per mi el vot a ERC representa un vot 100% independentista desde fa més de 80 anys, un vot progressista per deixar clar que d' aquesta o sortim tots o no podrà sortir ningú i un vot que representa el millor de la tradició republicana en la que crec.

Un vot independentista, perquè en aquests moments i després dels succesos de setembre i del que ha vingut passant en aquest país desà que el PP i el PSOE van impugnar l' Estatut d' Autonòmia votat pel poble i el TC amb prevaricació el va esquilmar queda més clar que mai que si ens volem desenvolupar com a catalans al món no ens queda cap altre camí que la llibertat del nostre país. Una independència no construida desde el rencor a Espanya i molt menys als espanyols si no desde la il·lusió de ser un país normal i corrent ni més ni menys que la resta. Un país per a tothom pels catalans de tota la vida, per a la gent que va venir d' Espanya a buscar un futur millor i pels fills d' aquells que ja som plenament catalans. Un país sense discriminacions de cap tipus però on Catalunya entesa com a model de convivència i valor universal més que com a pàtria rància estigui per sobre de tot. I qui millor per encetar aquest procés que serà tan complicat que l' únic partit que durant més de 80 anys a defensat la independència i l' ha arribat a proclamar de les mans de Francesc Macià i Lluís Companys? Un partit que ha pagat amb la mort d' alguns dels seus membres l' amor a aquest país.

Un vot progressista, perquè no podem obviar la situació en la que estem i perquè si volem la independència és per construir un país millor, socialment just i no un de liberal. Un vot progressista perquè amb la independència no es solucionaran tots els problemes (tot i que serà bàsica per començar a acabar amb ells) i s' han de començar a marcar les posicions que volem al nou país que hem de construir i perquè mentre no siguem independents cal continuar gestionant el dia a dia i les receptes neoliberals aplicades desde Alemanya i la UE passant per Madrid i el govern de CiU no han servit per redreçar la situació.

Un vot republicà, on els valors clàssics de llibertat, igualtat i fraternitat siguin també la divisa d' aquest país juntament amb els de pluralisme, respecte i d' altres que han de configurar un país del que ens sentim orgullosos tots els ciutadans d' aquest país independentment de l' orígen o del que votem al referèndum d' autodeterminació.

Per tot això votaré a Junqueras i crec que és necessari per donar-li al món el missatge de que anem seriosament i assegurar-nos que Artur Mas (qui liderarà aquest procés) i CiU (amb elements que a l' hora de la veritat ens poden vendre) no tirin marxa enrere. Votaré a l' alcalde d' un dels municipis amb més castellanoparlants com el reflex de la normalitat amb la que volem construir aquest país. Votaré al partit que tot i haver-se equivocat moltes vegades, ha demanat disculpes i els seus propis votants han castigat. Poca gent pot donar lliçons de no sectarisme a ERC, molt poca...

Dit això, només us vull demanar que voteu el dia 25 i voteu independentista: a ERC, a SI o a les CUP. Fins i tot si ho creieu convenient voteu a CiU o ICV. Voteu als partits que volen que els catalans i les catalanes poguin decidir democràticament que volen ser o deixar de ser.


martes, 13 de noviembre de 2012

La campanya de les nostres vides

Els que sempre han dit que les campanyes electorals no serveixen de res, poden estar contents: esteu visquent una de les campanyes més importants i més decisives de les vostres vides. El 25 de novembre no són unes eleccions més per veure qui gestiona la crisi (que també) si no que seran portada als mitjans internacionals. El món observa aquest poble mil·lenari que a contracorrent, quant Europa més es desenten de la política viu un brot d' il·lusió col·lectiva que fa que els actes polítics siguin de partit que siguin estiguin plens o que la gent parli als bars, a casa... a la seva vida sobre el que passarà el dia 25 i després.

Estem visquent un moment políticament apassionant (en especial per als que creiem en la independència del nostre país) i això ha sigut entre altres coses gràcies a la gent que el dia 11 de setembre va decidir sortir al carrer. Al contrari del que molts pensen a Espanya, això no és un invent del Sr. Mas, si no d' un poble fart i cansat que creu que ja és madur per solucionar els seus problemes per si mateix. Com això no ho entenen ni sembla que ho entendran cada cop l' abisme (el literal, no aquell infern que ens descriuen Sánchez Camacho o Albert Rivera) entre Catalunya i Espanya es fa més gran.

Sembla que la victòria de CiU en aquestes eleccions està cantada. Mentiriem si no reconeixem que ha agafat una bandera que abans de l' 11S rebutjava, però realment tenia cap altra alternativa? Pot el president d' un país no escoltar el clam de la manifestació més gran d' aquell territori?. Tampoc ens podem enganyar, els focus estaran possats sobre el resultat d' Artur Mas que a ulls de l' exterior personifica el procés. Això és perillòs certament i és una arma de doble fil: per una part una majoria absoluta seria vista com una resposta contundent de cara a l' exterior però sóm molts els que opinem que una majoria absoluta de CiU pot servir per aturar aquest procés.

Una altra resposta contundent seria un Parlament amb CiU augmentant el número d' escons i vots (aquestes eleccions tindran més participació) i sense arribar a la majoria absoluta, una oposició liderada per un partit nítidament independentista com ERC (i per què no amb la CUP dins del Parlament i somiant una mica més amb SI). Aquesta opció és tan possible com la d' un PP aprofitant-se de la debacle d' un PSC a la deriva i quedant 2a força.

En definitiva aquesta campanya està més polaritzada que mai: entre sobiranistes i unionistes i també entre partits amb perspectives positives i decrèpits i no només això, tampoc podem oblidar la situació social que estem visquent i que ha de ser important per decidir el nostre vot també. Molts vots independentistes o unionistes es quedaran fóra del Parlament, vots que caldrà tenir en compte a l' hora de la veritat: quan votem un referèndum sobre la nostra independència. Per què una cosa si està clara: el sobiranisme guanyarà aquestes eleccions.