Com molts haureu pogut endevinar llegint el meu blog jo sóc castellanoparlant i fill de l' immersió. No puc jurar-ho, però estic segur que sense aquest sistema que s' ha convertit en el centre de les desqualificacions per part dels espanyolistes jo avui no parlaria ni escriuria en la llengua del meu país... i com jo moltíssima gent tindria el mateix problema. Jo vaig créixer i m' he educat amb aquest sistema, a classe hi havia gent que parlava català, la majoria parlàvem castellà però quan arribàvem a classe uns i altres ens oblidàvem de l' idioma que parlàvem a casa i tots ateníem al professor (és un dir) parlés la llengua que parlés. La majoria parlaven en català però tenia professors que feien les seves classes en castellà (els menys) tot i que tingués els llibres en català. No distingíem entre professors per llengua, segurament els segons ens parlaven en castellà per que el seu català era après al carrer o de forma autodidacta...
Això és el que volen ara Ciudadanos i el PP mitjançant 3 famílies dos de les quals no porten ni 5 anys que visquen a la nostra terra. Ells desitjarien que es sentís menys català al carrer, que a les universitats no existís la nostra llengua, els agradaria que tornéssim a la clandestinitat en especial a l' Àrea Metropolitana de Barcelona on saben que prop del 60% de la població és castellanoparlant (i en alguns racons arriba al 80%) i on vivim la major part de catalans... Com va dir ahir Empar Moliner al diari Ara "a aquesta gent no els importa que els seus fills parlin en català tant com que els nostres no ho facin". Més clar l' aigua...
Però vull dir una cosa, en aquest tema els enemics de Catalunya no saben amb qui es juguen les garrofes. Si hi ha un tema sensible i que posa en marxa a tots els catalans (incloent-hi gran part dels castellanoparlants) és el català (juntament amb l' econòmic). I és que agradi més o menys a les Espanyes, el català és la columna vertebral de la nostra nació, igual que el portuguès ho és de Portugal, el francès de França o l' espanyol d' Espanya... Rosseau, Lord Acton, Hegel... ja parlaven de la nació cultural i de l' importància de la llengua per esdevenir Estat.
Per últim vull dir, que és en aquest tema on potser comencem a veure la veritable natura de CiU. Els seus votants potser (per mi inexplicablement) poden suportar la tebiesa en matèria sobiranista, fiscal... però cap d' ells tolera cap marxa enrere en aquesta qüestió. Si Mas no defensa la llengua en aquests moments (i això hauria d' incloure trencar tot pacte amb els culpables d' aquesta situació -PP- i també dir a les clares que amb Espanya i amb aquesta justícia no hi ha res a fer) ja no tindrà el benefici del dubte i ja no podrà continuar enganyant-nos amb esquers com la "Transició Nacional cap al Dret a decidir". Sense llengua no hi ha Catalunya, i això ho saben a Madrid
