Primer de tot i abans d' entrar en matèria, vull deixar clar que aquesta no és una entrada contra la ciutat de Madrid ni molt menys contra els madrilenys. A Madrid li dec dues de les meves experiències professionals que he tingut i mai podré opinar malament d' aquesta ciutat que recomano conèixer a fons. Dels madrilenys tampoc puc parlar malament, tot i que en el 90% dels casos no coincidim políticament en linees generals són bona gent i gent que intenta fer-te sentir còmode a la seva ciutat.
Anem al tema, dinar d' una empresa consultora de Madrid a la seva seu situada en l' anomenada "Milla de oro", 12 comensals seleccionats com a representació de cadascú dels projectes que té en marxa l' empresa, ambient jove i principalment madrileny, els únics forasters som un basc, una romanesa, una noia valenciana i jo. El dinar va en la línea en la que solen anar aquestes coses: els caps parlen, alguns els hi fan una mica la pilota i la majoria callem i només esperem que s' acabi aquell tràmit. Parlen de temes d' empresa i comencen els temes d' actualitat parlant d' Ucraïna. Divisió d' opinions uns creuen que Rússia és el diable i altres que la UE després de carregar-se el govern de Kiev no té autoritat moral per dir-li res als russos. La gent té força informació i l' interncanvi d' opinions és interessant. De sobte el cap em diu que em presenti a la resta ja que soc el nou. Començo dient el meu nom i dient que soc de Barcelona. Ja no puc dir res més, el cap diu "nosotros perdiendo el tiempo hablando de Ucrania y tenemos un catalán aquí... cuentanos...". Jo ja m' imaginava per on anaven els trets però per tal de que veies que m' incomodava el tema li he dit que de que volia que parlés. Es veu que no ho exterioritzo força bé això de la incomoditat. "De que va a ser hombre, del tema catalán" ("el tema catalán" és tot allò que té a veure amb la independència aqui a Madrid). Els hi dic que aqui no els arriba realment la informació del que està passant i que no s' adonen de la trascendència i de la força del que està passant a Catalunya. M' interrompen i ja no he pogut parlar més. No m' han deixat. Quan volia rebatre alguna de les bajanades que deien la resta de comensals (tots menys la noia d' Alacant, s' ha de dir) automàticament algú cridava més i ja no podia continuar. Per uns instants m' he sentit a un debat de 13 TV... Comencem a analitzar que opinaven del "tema catalán":
- Nacionalisme exacerbat: Un dels punts que defensaven amb més vehemència era el fet de que els catalans som uns ultranacionalistes embogits a l' estil dels serbis i de... sí, ho heu encertat els nazis. Ells no creuen que hi hagi gent que no sigui catalana de soca-rel que pugui defensar la independència i no ser catalanoparlant (bé realment hi ha certa teòria de que realment catalanoparlant no és ningú a Catalunya, que realment ho fem per fotre i per diferenciar-nos en una absurditat com aquesta quan podem parlar una llengua amb mil·lions de parlants...). Quan els he parlat de "Súmate" m' han dit que no s' ho creien i que en cas de que fos veritat aquesta gent es volia fer perdonar el fet de no ser purs. Després ha vingut el tema nacionalisme-esquerres i dretes i el diagnòstic és clar: els catalans som ultradretans i és una llàstima perquè semblàvem "gente alfabetizada" (literal). Quan els he parlat del nacionalisme espanyol i de que l' esquerra anacional de la que parlen ells no existeix, alguns s' han callat perquè no sabien per on sortir i altres han negat l' existència del nacionalisme espanyol. Ser espanyol és un tema de pertinença, ser català en canvi és nacionalisme. Els que penseu que ha sortit el tema de "el nacionalismo se cura viajando" l' heu encertada. Ha sortit i els he enrecordat que èrem els que més viatjàvem d' Espanya i no s' ho han cregut. Clar, no saben ni si estem alfabetitzats com per entrar en aquest tipus de dades...
- Mas, el cabdill i Dreta Patriótica de Catalunya (abans ERC): M' ha donat temps a dir que Mas era un peó de tot això i que de veritat qui tirava del carro era el poble. No crec que us tingui que dir que no s' ho han cregut. Mas és un embogit de la vida al qual algú (no saben qui) li està pagant per portar-nos a tots a l' escorxador. És el manipul·lador perfecte al lloc perfecte, una societat idiotitzada i fanàtica que segueix al gran lider. Esquerra Republicana a més mai no ha sigut ni Esquerra ni Republicana per això s' ha d' anomenar Dreta Patriótica de Catalunya.
- Esteu bojos, el món tendeix a globalitzar-se: Doncs això, som una rara avis i una colla d' estúpids als que ens pot l' odi donat que en comptes d' unificar-nos i assimilar-nos a ells (com hauria de fer Portugal ha dit un amb l' aprovació de la resta) sortim amb coses que ells consideren folcklorismes gens racionals. Quan els hi dic que jo veig per enlloc aquesta supossada unificació a nivell europeu em diuen que estic cec. 30 minuts abans s' estaven queixant tots de que no hi havia política exterior comuna per culpa dels estats. Curiós que la seva supossada globalització implica que Madrid continuii siguent el centre de tot a nivell ibèric i també si es pot europeu. Vaja, que nosaltres hem de deixar de lluitar pels nostres interessos però ells no tant.
- Anirem a l' escorxador i després voldrem tornar i Espanya ens haurà d' acceptar: Aquí parteixen de la base de que Catalunya és una comunitat subsidiada que viu gràcies als diners que l' Estat en la seva magnanimitat ens atorga. Som gent subvencionada i rescatada que no aporta res i rep molt. A Espanya li costa molta pasta Catalunya i a sobre ens queixem m' ha espetat el basc (m' he rigut i li he parlat del Concert Econòmic i alguns madrilenys m' han recolzat). Una noia em preguntava si ens ho havíem plantejat bé si la gent sabia que moriríem de fam (literal). Li he explicat que es fan estudis i que hi ha gent rellevant del món acadèmic i internacional que consideren que Catalunya és viable i la majoria no s' ho han cregut i altres m' han dit que quant cobraven de la Generalitat. Han sortit les Olimpiades que "ells ens van pagar" i que Madrid no va gaudir. Ni una paraula de la T4, del Museo del Prado o de tota l' Administració de l' Estat centralitzada aquí... La majoria d' ells esperven que quan ens enfonsem econòmicament Espanya ens hauria de deixar a la merda i no acceptar la nostra tornada però malauradament creu que ens deixarien tornar i ens haurien de mantenir un altre cop.
- Calaix de sastre: Abans de continuar us vull possar en situació i destacar un altre cop que tothom allà tenia estudis superiors. No us ho creureu quan us digui que ha sortit el tema del Barça i la Lliga Espanyola. És una de les coses bones d' Espanya de la qual els catalans no ens volem desprendre tot i ser independentistes. Això i els diners dels espanyols. És a dir ells creuen que volem una independència a la carta consistent en continuar mamant d' Espanya i amb el Barça a la Lliga però independents en la resta de temes i això mai. Si ens independitzem ho farem amb aranzels (no s' han cregut que el 60% de les exportacions terrestres d' Espanya surten per Catalunya i que pagarien aranzels i que França no té perquè cobrar aranzels a Catalunya), expulsats de la UE i pagant el deute (els he intentat explicar que això era impossible en matèria de successió d' Estats però no m' han deixat acabar, no s' esperaven que coneixés la Convenció de Viena...)
- Conclusió sobre el que ells pensen: Realment no saben si es farà o no la consulta però estan segurs de que ni Espanya ni la UE ho permetrà a més esperen que regni el "seny" i ens adonem a temps de que morirem de gana. En cap moment cap d' ells ha parlat de terceres vies o de reformar l' Estat, aqui això ni es planteja de fet crec que la única reforma que contemplen és la de centralitzar més l' Estat (de fet consideren que no es pot deixar l' educació en mans dels pèrfids nacionalistes). Aquesta gent oscil·la entre la mà dura i el no fer res i que en algun moment remetin els efectes de la droga que Artur Mas ens ha fotut al Cola-Cao.
- Conclusió personal: No tenen ni idea del que passa a Catalunya i el que és pitjor, tampoc volen conèixer res al respecte. Ells consideren que qualsevol opinió catalana que no signés Albert Rivera com a pròpia és fruit de la idiotesa o bé de la manipul·lació mental que hem patit desde petits. No ens temen (o ho fan veure) perquè ens consideren uns interessats que en el moment de la veritat ens vendrem per un plat de llenties. Ells no veuen que la gestió del tema de l' Estatut fos nefasta, tampoc entenen perquè ens enroquem en el tema del català o perquè diem que tenim un tracte fiscal injust. No ens coneixen, per a molts Angola és tan propera com Catalunya en tots els sentits som una cosa que està allà i que no entenen per quin motiu no hem volgut gaudir majoritariament de ser espanyols, potser per enveja cap a Madrid es diuen. Marxem, no hi ha pedagògia a fer que no passi per no fer-se perdonar pel fet de ser catalans. I no sé vosaltres, però jo per aquí no passo.
