Espanya mai serà un Estat federal autèntic i molt menys un Estat confederal. Aquesta frase tan categòrica la dic just quan alguns pensen que s' està tramant una mena d' oferta d' Espanya per "enamorar" als catalans, fins i tot el PSOE parla de federalisme. Fals federalisme, clar està però parlen. Però Espanya no modificarà res per nosaltres per diversos motius que us tractaré de descriure ara. I no, que Espanya en els seus 300 anys d' història només hagi estat 1 any i mig federal tot i ser clarament un Estat compost format per diferents nacions no ho tindré com a raó.
1. Procés constituent al 2015? Ni de conya.
Si de veritat existís una intenció de reformar la constitució per encabir Catalunya dins d' Espanya com els agrada dir als tercerviistes ja s' hauria de començar a intuir que les eleccions espanyoles de 2015 serien a Corts Constituents. No ho seran. La constitució del 78 va ser bàsicament un pacte entre èlits on aquestes es van garantir que els seus interessos serien respectats i perdurarien al llarg dels anys. Si fem cas al 100% de les enquestes obrir el meló constitucional ara implicaria una cosa segura: les èlits haurien de perdre si o si i ningú els garantiria l' estatus que ara tenen. Podemos aspira a tenir els mateixos diputats que PSOE i PP (garants del sistema), la minoria catalana (ERC-CiU) podria aspirar a entre 25 i 30 diputats el que els donaria un paper important i fins i tot Bildu podria aspirar a formar-ne part de la comissió constitucional... Un bon panorama per reformar allò que estava "atado y bien atado".
2. Cedir davant de Catalunya és garantia de derrota electoral.
No ens enganyem, ens ha tocat viure a un Estat on fer campanya contra Catalunya és un bon ítem per aconseguir vots a moltes zones. Entendreu doncs que presentar-se com qui va "cedir" davant els "secesionistas" és tot el contrari, el partit que ho faci està condemnat a desaparèixer del mapa d' Espanya (clar està). Ningú és tan imbècil com per carregar-se un bon tema per amagar altres qüestions i per guanyar vots: respectar la llengua, limitar la solidaritat o el reconeixement del nostre país com a nació faria que s' acabés amb un grapat de vots gens menyspreables a la majoria de comunitats autònomes.
3. Falta de cultura federal. Implicacions d' un sistema federal vist desde Madrid
Però anem al moll de l' os de la qüestió, en què consisteix realment un Estat Federal? Quines implicacions tindria per a Espanya? Aquesta tema segurament sigui el principal per veure que Espanya no serà mai un Estat federal. Comencem per dir que a Espanya quan es parla d' Estat federal realment no s' està parlant de federalisme, es parla de regionalisme o d' autonomisme (fins i tot hi ha gent que diu que l' Espanya actual és federal quan ni de bon tros ho és). El que propossa el PSOE com a reforma federal de la Constitució (bé, el que intuim que propossa per declaracions ja que ningú ho ha explicat) realment atorgaria a Catalunya un nivell d' autogovern inferior al de l' Estatut retallat de 2006. Però anem per parts, quines característiques tindria un Estat federal que mai tindrà Espanya:
- El Café para Todos segurament s' acabaria, si més no moltes de les comunitats autònomes que ara existeixen desapareixerien i no es convertirien en Estats, bàsicament perquè algunes de les entitats no tindrien la capacitat per gestionar les competències i poders que supossa ser un Estat amb la teva Constitució, la teva Hisenda, la teva Justícia, la teva política exterior, etc. Fins i tot seria entenible que com succeix a moltes federacions les nacions històriques tinguessin més poders (federalisme assimètric). Això aniria en contra de les èlits regionals que s' han creat al voltant dels governs autonòmics en algunes regions que l' any 78 no sabien ni que eren regions. Aquesta gent no cal dir-ho té una importància cabdal en la política central espanyola.
- Hisenda pròpia. Una de les característiques principals d' un Estat Federal és que el sistema de finançament distingeix dues Hisendes, la Federal i la de l' Estat federat i el repartiment d' ingressos és més beneficiosa del que ho és ara a més de tenir els Estats Federats capacitat impositiva. No seria com ara l' Estat qui recollís tots els diners i els distribuís a la resta, l' Estat només podria fixar els límits de la solidaritat que en cap cas seria l' abusiu 10% del PIB que pateix a dia d' avui Catalunya. L' Estat perdria sobirania fiscal i algunes regions (Estats?) realment s' haurien de replantejar algunes de les seves polítiques populistes a més d' acabar-se la política de treball a canvi de subvenció, només els productius tirarien endavant. Un cop dur al clientelisme i al control per part de les èlits de moltes províncies
- Delimitació clara de competències. A dia d' avui no seria agosarat dir que Catalunya realment no té cap competència o poder real donat que qualsevol llei aprovada pel nostre Parlament quasi sempre es portada directament al TC. En un Estat Federal tindríem competències exclusives on l' Estat no podria entrar a legislar amb lleis de bases i on no podria fer-se amb les competències que no estiguessin clarament atorgades a ell sino que aquestes serien preferentment dels Estats federats i no de l' Estat central com succeix a dia d' avui. Vaja, que entre d' altres coses implicaria que algunes de les estructures burocràtiques que s' han construït al gran Madrid desapareixerien. Segurament això faci molt feliç a tots aquells buròcrates (un % important de la població de Madrid i províncies) que viuen de l' Administració de l' Estat i del poder d' influència que tenen sobre aquest.
- Representació internacional. Us enrecordeu de la polèmica que generen a Espanya els 10 milions d' euros que Catalunya pressuposta en oficines a l' exterior? Imagineu que passaria quan Catalunya tingués que participar davant organismes internacionals en aquells temes que serien de competència exclusiva seva...
- Estat Plurinacional. Un Estat federal atorgaria als diferents Estats de la Federació una Constitució i segurament la de Catalunya o Euskadi entre d' altres reconeixeria a Catalunya com a Nació. Si, nació aquell terme que va fer que el PP recollís 4 milions de signatures a Espanya i que el Defensor del Pueblo proposat pel PSOE impugnés el nostre Estatut. El català, l' èuskar i el gallec figurarien al nom oficial de l' Estat a tot el país i els nostres idiomes servirien per dirigir-se a les institucions i administració de l' Estat. Segur que això il·lusiona a molts espanyols.
- Sistema educatiu propi. Us imagineu una Espanya on la immersió lingüística no estigués en discussió i on la llengua que parlen els nens catalans a l' escola no fos una eina política? Doncs jo tampoc.
- Buidatge d' institucions al Gran Madrid. Si us fixeu, cap estat federal té una capital centralitzada que ha fagocitat els voltants com passa amb Madrid i Espanya, la descentralització fa que la burocràcia no estigui tota concentrada a una mateixa ciutat si no que aquesta es redistribueixi. A més les ciutats i territoris (i aqui entren també infraestructures com ports i aeroports) podrien competir en llibertat sense un poder central que primi a uns sobre altres amb una estructura radial.
I això només serien qüestions molt genèriques, un Estat Federal tindria encara més conseqüències que generarien una oposició a moltes zones de l' Estat que farien impossible l' aplicació d' un sistema federal a Espanya. Per aquest motiu com a independentista estic tranquil: Espanya mai farà una reforma autènticament federal de la Constitució i de l' Estat. No sap que és això
