Que algú ens trenqui el ciri!

Reprèn l'edició Resume Editing
A classe d' història, quan es parlava de l' Edad Mitjana sempre em va impactar un concepte, el pactisme. El Pactisme era una forma de fer Realpolitik per part dels nostres monarques (Reis d' Aragó i comtes de Barcelona, Girona...) del Casal de Barcelona. A grans trets consistia en que els nostres antics dirigents primaven la paraula i la negociació amb tothom per sobre de la guerra i que a aquesta s' anava quan ja no hi havia més remei o bé quan cada x anys havia que marcar una mica de paquet. Això va permetre que mentre d' altres nacions es sagnaves i s' enfonsaven econòmicament en guerres per qualsevol tema, a Catalunya i la resta de la Corona d' Aragó, els nostres avantpassats es dedicaven a comerciar, invertir, explorar...En conclusió podem dir que no ens va anar pas malament durant aquests segles, on per cert èrem una potència (aquest incís va dedicat a aquells que diuen que seriem inviables com a Estat i també als socialistes que sempre estan amb la cantarella de "major autogovern de la nostra història").

Després vam tindre uns decennis de rauxa on els catalans no passàvem precisament per ser uns xaiets. Per qüestions menys ofensives que les de l' Estatut per exemple ja teníem excusa per liar-la. La veritat que no ens va anar bé tot això, primer vam perdre part del nostre territori i després vam perdre-ho tot. Però això sí ningú podrà dir mai a aquells catalans dels segles XVII i XVIII que no defensessin la seva nació i els seus interessos...

Per desgràcia nosaltres som tot el contrari a aquesta gent, nosaltres estem veient com el nostre país mor i desapareix davant dels nostres ulls i encara ningú ha mogut un dit... tot el contrari, la gent quan es pronuncia ho fa votant als que volen veure com desapareix Catalunya. Els catalans, en els últims temps i en tots els aspectes de la nostra vida hem agafat el pitjor del pactisme i juguem amb les cartes marcades.

A Espanya (no ens enganyem el nostre major enemic) ja saben de quin pal anem els catalans i això els serveix per desactivar totes les iniciatives que sorgeixen d' aquí i ho porten fent 3 segles. Ells saben que tot moviment a Catalunya, consisteix en una reunió dels agents que es mostren molt indignats (gestió dels aeroports, resposta a l' Estatut, Bases de Manresa...) un parell de setmanes de focs artificials per part nostra (això inclou també les grans declaracions institucional, les amenaces...) i finalment la baixada de pantalons per part de Catalunya a canvi de a) res o b) un benefici econòmic, laboral... per algun amiguet, empresari... dels que havien iniciat tot el moviment. Tant trist com cert, tenim exemples a milers: aquí ens han deixat amb una autonomia per sota de la que tenen a Múrcia o la Rioja i la resposta semblava contundent, ja que es va treure a un milió de persones al carrer i passat un messos què? Doncs que tenim governant a Catalunya a les persones que van portar l' Estatut al TC. I governen perquè un partit que feia grans declaracions i parlava de trencament constitucional, de sobirania i no sé quantes més històries ha obert les portes de la Generalitat a aquesta gent a canvi de poder mantenir les poltrones i fer les retallades que li demanen els grups d' interès que els finançaven quan no guanyaven ni l' alcaldia de Riudellots...

Però els catalans no som molt millors que els nostres polítics, ja no només perquè els votem (els polítics són el reflex dels ciutadans que els voten, per això nosaltres tenim fama d' acollonits) si no perquè no movem un dit per fer-lis sapiguer de que ja estem farts, de que ens estem enfonsant i no estem disposats a abaixar-nos encara més els pantalons. En definitiva no som capaços de dir que nosaltres si que encara tenim dignitat... com ho estan fent els escocesos, per cert.