La campanya de les nostres vides

Els que sempre han dit que les campanyes electorals no serveixen de res, poden estar contents: esteu visquent una de les campanyes més importants i més decisives de les vostres vides. El 25 de novembre no són unes eleccions més per veure qui gestiona la crisi (que també) si no que seran portada als mitjans internacionals. El món observa aquest poble mil·lenari que a contracorrent, quant Europa més es desenten de la política viu un brot d' il·lusió col·lectiva que fa que els actes polítics siguin de partit que siguin estiguin plens o que la gent parli als bars, a casa... a la seva vida sobre el que passarà el dia 25 i després.

Estem visquent un moment políticament apassionant (en especial per als que creiem en la independència del nostre país) i això ha sigut entre altres coses gràcies a la gent que el dia 11 de setembre va decidir sortir al carrer. Al contrari del que molts pensen a Espanya, això no és un invent del Sr. Mas, si no d' un poble fart i cansat que creu que ja és madur per solucionar els seus problemes per si mateix. Com això no ho entenen ni sembla que ho entendran cada cop l' abisme (el literal, no aquell infern que ens descriuen Sánchez Camacho o Albert Rivera) entre Catalunya i Espanya es fa més gran.

Sembla que la victòria de CiU en aquestes eleccions està cantada. Mentiriem si no reconeixem que ha agafat una bandera que abans de l' 11S rebutjava, però realment tenia cap altra alternativa? Pot el president d' un país no escoltar el clam de la manifestació més gran d' aquell territori?. Tampoc ens podem enganyar, els focus estaran possats sobre el resultat d' Artur Mas que a ulls de l' exterior personifica el procés. Això és perillòs certament i és una arma de doble fil: per una part una majoria absoluta seria vista com una resposta contundent de cara a l' exterior però sóm molts els que opinem que una majoria absoluta de CiU pot servir per aturar aquest procés.

Una altra resposta contundent seria un Parlament amb CiU augmentant el número d' escons i vots (aquestes eleccions tindran més participació) i sense arribar a la majoria absoluta, una oposició liderada per un partit nítidament independentista com ERC (i per què no amb la CUP dins del Parlament i somiant una mica més amb SI). Aquesta opció és tan possible com la d' un PP aprofitant-se de la debacle d' un PSC a la deriva i quedant 2a força.

En definitiva aquesta campanya està més polaritzada que mai: entre sobiranistes i unionistes i també entre partits amb perspectives positives i decrèpits i no només això, tampoc podem oblidar la situació social que estem visquent i que ha de ser important per decidir el nostre vot també. Molts vots independentistes o unionistes es quedaran fóra del Parlament, vots que caldrà tenir en compte a l' hora de la veritat: quan votem un referèndum sobre la nostra independència. Per què una cosa si està clara: el sobiranisme guanyarà aquestes eleccions.