Criticats per tindre arguments

En els últims temps, quan l' independentisme comença a estar al centre del debat polític mitjançant arguments ben elaborats (espoli, infraestructures, feblesa de la llengua...) i gràcies a l' acció de les institucions espanyoles (sentències, negatives a parlar del concert econòmic...) els mitjans de comunicació catalans properes a l' unionisme (La Vanguardia i el Periódico)giren la seva línia editorial a criticar l' independentisme i desqualificar els seus moviments.

Està clar que cadascú amb les seves empreses pot fer el que vulgui, no serà això el que critiqui jo però si criticaré la pobresa d' arguments utilitzats per desqualificar l' independentisme. He arribat a llegir critiques a l' independentisme per tindre arguments. Sí, un famós presentador de televisió que fa també d' articulista a el Periódico criticava que l' independentisme utilitzes l' espoli fiscal (que no negava que existís per cert) per generar més independentistes i a la vegada criticava a tots aquells que volen la independència de Catalunya per motius econòmics com si això fos un pecat. Deia aquest home que no es pot voler la independència si no és per odi a Espanya. Extrapolant jo podria dir també que no es pot no voler la independència si no és per odi a Catalunya... i no ho crec, però penso que està més a prop de la veritat el que jo dic, que el que diu Sardà:

- És odi a Espanya clamar al cel perquè ens deixin de robar 20000 milions d' euros l'any (el 10% del nostre PIB)? Per mi no, però potser Javier Sardà (no el tradueixo el nom, a les Espanyes es presenta com a Javier) creu que els catalans tenim una mena d' obligació moral d' estar putejats i a la vegada mantindre espanyols.

- És odi reclamar un dret democràtic com és el d' autodeterminació? Per mi no ho és i per cap demòcrata de veritat ho hauria de ser...

- És odi reclamar que el català sigui la llengua pròpia de Catalunya i que estigui present a tots els estaments de la vida dels catalans? Per mi no ho és (i sóc castellanoparlant), però potser per a una persona que a treballat molts anys a una cadena que va signar el "Manifiesto por la Lengua Común" tot el que no sigui protegir el català sigui perseguir "la lengua común".

Un altre columnista que mai em deixa indiferent és un tal Joaquim Coll (també treballa al Periódico, el canvi de línia editorial del Periódico des-de que hi ha un nou director donarà per un altre blocada...). Aquest home no es cansa de dir-nos que els independentistes som 4 xitxarel·los, això sí, de cada 10 articles escrits 8 versen sobre l' independentisme 1 sobre ERC i 1 sobre el PSC...És a dir, perquè l' independentisme sigui tan pobre aquest home es pren moltes molèsties en criticar-ho veritat? Aquest ho critica tot: ens diu que l' Estatut que ens va deixar el TC no està tan malament tampoc i a l' hora es permet el luxe de dir que ell és federalista (prostituir els termes ho anomeno jo), critica a la gent que va sortir a la manifestació del 10-J dient que eren uns enganyats, critica que estiguem orgullosos dels nostres símbols titllant-nos de "noucentistes", també critica que les organitzacions empresarials, universitats, catedràtics, sindicats... diguin que la independència no només no seria dolenta per Catalunya si no que faria que fóssim més rics. Ell no discuteix que això no sigui veritat (s' hauria d' estar molt tarat per pensar que Catalunya seria una excepció en el concert de les nacions quan és el territori més espoliat econòmicament d' Europa...) ell diu que hi ha gent que opina el contrari, però el més sorprenent són les seves fonts: la Wikipedia i una pàgina de biografies... És a dir mentre l' independentisme l'elabora teories mitjançant col·laboracions amb altres universitats, catedràtics de prestigi, juristes, politòlegs, sociòlegs... Joaquim Coll diu que l' important és el que digui la Wikipedia.

Bé aquesta és la gent amb la que ens juguem les garrofes, gent que no té cap argument per dir-nos perquè Catalunya està millor com està ara i no com un Estat independent. Els independentistes tenim arguments i cada cop més científics, però ens hem de preguntar, perquè els nostres polítics fan més cas de la Wikipedia que de la Universitat de Harvard...