Akelarre

He de reconèixer que anava amb Itàlia, mai he considerat que odiï Espanya, només estimava Catalunya i volia estalviar-me l' akelarre espanyolista a casa nostra. Als pocs minuts de que acabés la final i veies imatges i in situ la cel·lebració als carrers de la meva ciutat crec que la "Roja" va fer un gran favor a tots els que desitgem la llibertat del nostre país, Catalunya.

Segurament aquest optimista s' ha desfermat després d' estar visquent a Madrid una temporada, allà he viscut la major part dels partits de l' Eurocopa i puc dir que les cel·lebracions allà no duraven 20 minuts com aquí i que cap carrer tenia menys de 10 banderes espanyoles penjades, per no parlar dels bars o els taxis entre d'altes. De fet puc dir que un cop viscuda la final del Mundial al poble de la meva mare (a Sòria) i dues finals de l' Eurocopa, en aquella final cel·lebrada a un poble de 6000 habitants i havia més gent al carrer que a tota una Badalona... Pensem que sociològicament, Badalona, L' Hospitalet, Sabadell o Barcelona no són tan diferents a Sòria, Madrid, Segòvia o Jaen per exemple i tot i així als carrers d' aquestes ciutats hi havia el doble i fins i tot el triple. Ja no parlem de que les audiències d' Espanya a Catalunya siguin les més baixes (que també) si no de que hi ha un munt de gent que ha recolzat a Espanya sense intenció de formar del mateix. Ha sigut quelcom fet per obligació i és lògic. La gent necessita referents i en un esdeveniment com una Eurocopa necessiten sentir-se part i fins el moment per a una majòria de catalans això només ho proporciona Espanya, que per a més inri està formada quasi en un 60% per jugadors del Barça. Si l' espanyolisme no surtia ahir, quan ho farà? També ens ha beneficiat des d' un altre punt de vista i aquesta raó es déu a la central·litat que desà el 2008 ha aconseguit l' independentisme/sobiranisme. Veient les imatges de les diverses cel·lebracions arreu de l' Estat, veus gent alegre, pares, mares, fills, gent jove amb la bandera del seu país i cantant orgullosa, omplint els carrers de les seves ciutats i places. Gent de festa. Per contra a Catalunya, tot i que no s' han volgut donar imatges i sospitosament s' han amagat els fets, hem vist a places semibuides, gent amb esvàstiques, gent cremant banderes de Catalunya i cridant "Polaco el que no bote", gent cremant la seu dels Castellers de Badalona, cotxes, contenidors... gent que en comptes d' alegar-se pel triomf del que senten com el seu país ho van viure com una mena de revenja contra el país que els acull, com una mena de demostració de força, que ja no fa por a ningú. Ja fa temps que sabem contra qui ens juguem les garrofes i ara gràcies a la Roja ja sabem quina és la força i els arguments de cadascú dels dos bàndols. La gent moderada i que encara no està posicionada, segurament va agrair que ahir guanyés Espanya... ara ho tenen més fàcil per posicionar-se.