miércoles, 11 de julio de 2012

Mala praxis

Hi ha gent que compara la relació entre Catalunya i Espanya com la d' una dona maltractada que no només denuncia si no que fins i tot arriba a creure que si la peguen és per alguna cosa...

A mi hi ha un altre simil que també m' agrada i en aquest cas seria comparar als nostres polítics amb metges. A aquests doctors els arriba un pacient anomenat Catalunya que fa molt mara cara, el diagnòstic per a tots aquests doctors és clar i més després de fer un munt d' estudis: La pacient Catalunya té una mena de tumor molt gros, la veritat que no fa bona pinta i és probable que fruit d' aquest tumor mori. Fins i tot ja es pot notar clarament com cada cop està pitjor... A aquests doctors després de força temps discutint el millor tractament han arribat a la conclusió de que si bé el més òptim seria la cirurgia i extirpar el tumor potser amb una mica de iode ja es cura o si més no s' acostuma a viure amb el tumor tot i que la seva vida a partir d' aquell moment no arribi a tenir la qualitat de vida que podria tenir sense cap mena de dubte extirpant. Arriben a aquesta conclusió després de plantejar-se que si no hi ha tumor molts d' ells es quedaran a l' atur...

 A aquestes altures ja sabeu qui és el tumor... però deixem-nos de simils i anem a la vida real. En els últims temps hem vist un munt d' intents de no afrontar l' única via que queda i és viable, a ningú una mica informat els sorprendrà que els digui que el Pacte Fiscal o el Federalisme són mentides, són el iode del simil amb el que es preten curar un malalt terminal.
Uns parlen del Pacte Fiscal però mai ens diuen en que consisteix ni perquè aquest cop creuen que Espanya que no va acceptar la voluntat del poble de Catalunya amb un estatut força tísic a d' acceptar que nosaltres recaptem i gestionem tots els nostres impostos quan això és l' únic que vol Espanya de nosaltres... Potser és que no volen gestionar si no calmar els ànims uns decennis més.
Després tenim el Federalisme del PSC o ICV, aquest fa més mandra encara de comentar...Sobre tot el primer, que una gent que es nega a quelcom tant normal (i tant federal) com que un territori tingui autonomia fiscal i financera es faci dir federalista només pot passar en un país realment malalt. El Federalisme del PSC acaba on comença el centralisme del PSOE, en definitiva no existeix...

 Aquesta mala pràxis dels "doctors" que ens han de guarir es pot deure a dues coses, la seva incompetència per dur a terme el que el poble els demana o bé el que encara seria pitjor (perquè no només es prostitueix el país, sino que també es fa amb la democràcia) perquè aquesta gent prima els seus interessos personals i negocis per sobre de la salvació del poble que els ha permés amb els seus vots arribar on són... L' única cosa clara és que Catalunya està en una situació crítica (i amb ella tots els que vivim a aquest país) i els nostres polítics han decidit no fer res, potser comencem nosaltres a pensar en extirpar-los a ells: dos tumors són mort segura.

No hay comentarios:

Publicar un comentario