Llengua

Un dels temes centrals de l' independentisme és el català. No ens enganyem el primer motor que va moure aquest moviment va ser la defensa de la Llengua i cultura pròpia. Amb l' auge independentista dels últims temps el cert és que gran part del mateix s' ha produit arran de la discriminació econòmica i política que pateix Catalunya, perdent una mica d' importància el debat de la llengua però sense arribar a desaparèixer mai (els atacs a la immersió o a la normal·lització social de la llengua han sigut també claus).

Fa uns dies Mas i Junqueras van treure el tema de la llengua en una hipotètica Catalunya independent i això ha "enfrontat" l' independentisme entre els que creuen que la República Catalana ha de tenir el castellà com a cooficial i aquells que creuen que només l' exclusiva oficialitat del català farà que la llengua del país resisteixi. És un debat incòmode per a tothom i que realment es decidirà en un referèndum el dia de demà que hi hagi una proposta de constitució sobre la taula, alguns demanen que no es parli d' aquest tema, però entenc que tothom vulgui anar a les eleccions i posterior referèndum amb tota la informació sobre la taula.

La situació és complexa, per una part els castellanoparlants (com a 1a llengua materna) són el 54% de la població, està clar que sense la seva participació la independència és inviable. Per una altra part també és cert que una independència on el català es deixés de banda seria un mal negoci, bàsicament perquè si estem avui aquí, és gràcies a que els catalans del passat tot i les prohibicions no van deixar de parlar la seva llengua i van mantenir viu l' esperit d' aquest poble que ha patit de tot.

La meva proposta que segurament no arribi a ningú, crec que és un punt intermig entre dues postures enfrontades. Us la deixo per si us interessa i així poder enriquir el debat:

Considero que en la futura Constitució de la Rep. Catalana, com a llengües oficials tindrien que figurar dues: el Català i l' Aranés. Aquestes són les dues llengües nacionals pròpies d' aquest país. Seguidament tindria que sorgir una menció als Drets Lingüístics dels parlants de la resta de llengües i deixar clar que l' estatus del castellà es regularà en una futura Llei Orgànica de la Llengua Castellana. Amb això fem que el Català tingui tot el reconeixement simbòlic com a llengua pròpia del país però a la vegada reconeixem també la importància de la llengua castellana.

Els castellanoparlants a més del dret a util·litzar la seva llengua en l' àmbit privat, haurien de gaudir també:

- Del dret a relacionar-se amb l' Administració en castellà
- Dret a rebre l' assignatura de Llengua Castellana i Literatura
- Dret a rebre mitjans de comunicació en llengua castellana (sobre aquest tema fins i tot copiaria el model finlandès i crearia una televisió pública en castellà, on els referents i notícies fòssin els de Catalunya i no els de les televisions espanyoles -que també es podrien rebre-).

Per als castellans els drets serien bàsicament els que tenen fins a aquest moment. On haurien de canviar les coses és amb el català:

- L' administració hauria de funcionar en català, tots els funcionaris haurien de poder expressar-se en català
- La justícia s' impartiria en català (excepte en els casos on es demani en castellà).
- L' etiquetatge, manuals i demès temes comercials haurien de ser també en català com a qualsevol altre país del món.
- L' accés a la cultura s' ha de poder fer en català igual que ara es fa en castellà.

Es tracta sense cap mena de dubte que el català esdevingui la llengua de relació entre els catalans i les catalanes, però això no es pot fer d' una manera traumàtica ni per impossicions ja que si no la República neixieria ferida de mort. Es tracta de que la gent voluntariament vegi que a Catalunya la llengua de prestigi és el català però perquè és així i no perquè a ningú li han obligat a deixar de parlar castellà. Amb un model simil·lar a aquest, garantim la supervivència i preminència del català a Catalunya i també que els castellanoparlants no perdin drets: és a dir no fem el que va fer Espanya amb nosaltres i construim un país de tots i totes, que definitivament és el que importa