Què no es torni a repetir!

Han passat ja unes setmanes desà de les eleccions del 25 de novembre, tots ho sabem ja el que va passar i per tant no faré un altre post per explicar això ni la situació que queda (m' espero a que s' acabi de formar el govern per fer-ho) simplement dirè que a mi els resultats em van agradar i ho van fer perquè amb una participació record continuem guanyant i sobradament. Perquè la por que molts teniem de que CiU s' aprofités de l' independentisme per pactar qualsevol cosa es va esbair  a més la primera i la 2a força són sobiranistes i per primer cop tenim com a principal força d' esquerres un partit independentista.

Fet aquest petit resum parlaré del que de veritat m' amoïna de tot això i és que crec que la nostra campanya va ser molt i molt fluixa. Jo mateix ho vaig denunciar al poc de començar: ens estàvem deixar atacar i nosaltres desde l' atalaia de la raó (que la tenim) vam deixar fer, pensant que la mentida i la por no faria res en una societat com la catalana. Ens vam equivocar, per sort no tenim que lamentar-nos de res i aquest toc d' atenció ens pot servir per en el moment de la veritat quan ens juguem la independència als carrers rectifiquem i apliquem la justícia poètica de qui es sap dominant de la veritat i la raó. Analitzem alguns dels errors que vam comentre:

1- Nul enfrontament al discurs de la por: per mi un dels errors claus que no es pot tornar a repetir és permetre la impunitat total amb que Camacho, Rivera i d' altres van anar escampant mentides a llocs molt concrets i nosaltres també contestàvem però ho feiem en llocs concrets. La diferència: ells van anar a casals d' avis, a casals d' immigrants i als barris amb major proporció de votants i menor nivell cultural. Nosaltres ho vam fer desde el Singulars, el Bloc de Sala i Martin o el Col·lectiu Wilson... totes elles eines molt bones però que arriben bàsicament als convençuts (i crec que són necessàries perquè ens proporcionen arguments per anar al carrer a explicar-nos). Cap declaració oficial, cap discurs de ningú a Santa Coloma o Rubí dient la veritat (com s' ha demostrat): que les pensions corrien més risc a Espanya que a Catalunya, que no hi haurà fronteres entre Catalunya i Espanya com no hi ha entre cap país europeu o que els inmigrants podran tenir el mateix tracte que ara perquè podrem signar convenis.
Només dos elements del discurs de la por van sortir malament a l' unionisme (tampoc són infalibles): agricultura i el tema dels títols universitaris. El primer cas perquè es tracta d' un col·lectiu ja posicionat de per se i el segón perquè la gent va trigar dos minuts en denunciar com de grotesc era tot això.

2- No vam saber fer campanya als barris: Aquest és un dels temes que sincerament més em preocupa i que també crec que té una solució més fàcil i hi confio en l' ANC entre d' altres per solucionar-lo. Fem un munt d' actes independentistes, tots molt útils i que ajuden molt, però perquè no anem als barris de l' AMB i l' AMT? En aquests barris hi ha un munt de potencials votants que no tenen ni idea del que els pot aportar la independència a la seva vida i és que ningú ha anat al seu carrer a explicar-lis ni l' espoli, ni la falta de respecte institucional, ni el potencial d' aquest país... Els únics missatges que els arriben són els d' aquells que els diuen que no cobraran les pensions, que els obligarem a parlar català o que no podran anar al poble a l' estiu. Jo que visc a Badalona i em moc bastant per la Salut, Santa Coloma... escolto un munt de gent desitjosa de ser independentista però que necessiten explicacions. Jo mateix he parlat amb gent i un cop els he explicat que els independentistes volem el bé de tots i els he fet veure que no els volem impossar res o que podran continuar anant a Espanya com ara van a Andorra per exemple ho han vist clar.
Cal una campanya carrer a carrer si fa falta, en la seva llengua i explicant qüestions molt bàsiques.

3- La batalla dels mitjans: No hem entès que estem en una guerra. Una guerra sense armes però amb diferents batalles importants i la dels mitjans o ens possem les piles o la perdrem sempre. Demostració: una setmana de campanya va estar protagonitzada per un informe fals d' un diari que representa el 4% de les vendes a Catalunya. El 4%! Ens vam deixar arrossegar per això i no vam sortir a contestar desde els nostres mitjans amb qualsevol cosa. En això com en tantes altres coses pensem que amb el seny està fet i no... no és així, això necessitava rauxa i joc brut. Més demostracions: nosaltres als nostres mitjans convidem a tots i els tertul·lians en la seva majoria són federalistes, unionistes... gent que no es correspon amb la majoria sociològica d' aquest país. A Telecinco, Antena 3, Cuatro, la Sexta, TVE... només anaven en Rivera i la Camacho i les tertúlies que us podré dir... tot el dia parlant de Catalunya i cap independentista... bé millor dit, cap català. Hem d' entendre que la situació és la que és i només tenim els nostres mitjans, si aquests donen ales a l' enemic com els seus que ens pensem?
Cal una TV3 nítidament sobiranista, subvencionar només als mitjans clarament posicionats i fins i tot plantejar-se si no estaria bé que Justo Molinero o qui fos fés un producte en castellà nítidament independentista.

4- Només amb el seny no anem enlloc: Penseu en els moments de la història d' aquest país més memorables. En tots va haver-hi rauxa. En alguns més que en uns altres i aquests on la rauxa va primar sobre el seny en una quantitat molt descarada no ens van anar del tot bé. Però encara així no podem retreure res a Claris o Villaroel i ens sentim orgullosos d' ells. Van perdre però van demostrar honor i amor pel país. 300 anys de seny en exclusiva ens han portat a l' espoli, a un Estatut hiperretallat, a atacs contants a la llengua... Ens perd l' estètica i la por i el derrotisme el vestim de seny, però amb seny només no anirem enlloc quan es tracta d' alliberar el nostre país. Caldrà rauxa, no només rauxa, però rauxa si més no en la seva dosi exacta per arribat el moment prendre decisions, anar als carrers i guanyar aquesta guerra.

En definitiva, crec sincerament que aquest país ha fet moltes coses bé, però amb els arguments de tots aquests anys no tenim prou. Caldrà estar molt alerta tant per anar als carrers i guanyar un a un (com seria d' important foradar totes les famílies d' aquest país amb almenys un independentiste que fes campanya a dins) com perquè els nostres polítics no abarateixin el somni. Els nostres polítics també caldrà que ho tinguin tot en compte i facin previsions de diferents situacions. És per això pel que demna la creació d' un gabinet d' experts o d' estratègia, capacitat per dissenyar respostes i campanyes. Amb això seriem invencibles. Si no ho som ja