Final de cicle

Als que us agradi la història potser heu trobat cert paral·lelisme entre l' etapa que estem visquent i la caiguda de l' Imperi Romà: crisi, corrupció, degeneració dels líders... A petita escala Europa i Espanya (i Catalunya com a part -que hi farem- de totes dues) estan visquent un període de canvi que sense cap mena de dubte marcarà el futur d' aquests dos ens. La sortida de la crisi no només serà una qüestió econòmica si no que a més influiran uns altres conceptes que sense cap mena de dubte també canviaran.

En el cas d' Europa està clar que hi haurà un abans i un després d' aquesta crisi. L' era Merkel finalitzarà (vés a saber quan) amb una Unió Europea discutida per tothom especialment per part d' uns ciutadans que comencen a veure la pertinença a aquesta com un problema més que com a una solució. Això mai havia passat amb el projecte europeu que sense el recolzament ciutadà està ferit de mort. Les polítiques d' austeritat que ens estan condemnant a tots han aconseguit ferir i de quina manera un projecte que semblava d' èxit. Alemanya potser ha aconseguit el que vol (dominar tota sola la UE) però el preu que es pot pagar pot ser molt i molt alt. Caldrà estar atents però si us heu fixat ja ningú parla de solucions federals a nivell europeu. Ningú vol anar més enllà la doctrina europea ara aplica el "Virgencita que me quede como estoy".

Sobre el cas espanyol que dir (sobre Catalunya ja parlaré en un post concret donat que aquest blog bàsicament està centrat en Catalunya)... el canvi és encara més salvatge i s' emportarà a més gent per davant. Fins i tot el propi Estat com l' hem conegut en els darrers 3 segles d' existència que té. És a Espanya on més clar està l' efecte "caiguda de l' Imperi". Actualment vivim immersos en una situació de corrupció generalitzada en totes les instàncies de l' Estat. Això no significa que ara es robi més, simplement que ara la gent té la pell més fina... Això és el més trist de tot, que hem hagut d' esperar a estar amb l' aigua al coll i 6 mil·lions d' aturats per assenyalar als corruptes. En el fons com en totes altres coses cada societat té el que mereix i el binomi societat espanyola/polítics no podia portar quelcom millor que això...
Espanya a més viu la paral·lització d' unes institucios (judicials i polítiques i fins i tot estructures econòmiques) que es van crear sota la premisa d' una gran mentida com va ser l' anomenada "Transición" que en veritat es comença a demostrar que no va ser més que un netejat de cara que no ha propiciat la solució de cap dels problemes endèmics que pateix l' Estat Espanyol (problema territorial, religiós, endarreriment...) i fins i tot els ha aumentat com demostra l' insult i la superioritat amb que per exemple s' ha tractat a Catalunya durant aquests 30 anys on es va construir un model d' Estat per reclamació només de bascos i catalans i resulta que nosaltres ara mateix sóm els més perjudicats per aquest sistema.

El 15-M i la resta de moviments d' aquests tipus podrien haver sigut d' una gran ajuda per a solucionar molts d' aquests problemes però es van equivocar amb el bonisme amb que van voler solucionar la situació la qual requereix mesures més dràstiques que una acampada a una plaça i a més es van deixar l' anàlisi dels problemes a aquells que durant 3 segles els han generat. És normal que un madrileny no vulgui solucionar el problema territorial o cregui que els catalans ens queixem per vici quan ells no tenen cap problema d' aquest tipus i s' han dotat d' un Estat a la seva mida. El problema és que els van dur a terme el 15M aquí estiguèssin tan allunyats de la realitat catalana i es limitessin a fer seguidisme del que sortia de la Puerta del Sol. En definitiva que fins i tot la revolució a Espanya neix morta...