Facin joc

Una setmana, només una setmana desà que la manifestació més multitudinària de la nostra història va omplir els carrers de Barcelona i sembla que hagin passat anys per com ha canviat tot. Potser ni l' ANC podia pensar quan va iniciar la Marxa per la Independència que només 2 dies després el panorama polític català fes un canvi com aquest.

Per fi sembla que en comptes d' un gestor comencem tenir a un estadista, un líder que és el que necessitàvem des de ja fa un temps. Ja ho dèiem alguns, ara era temps de liderar la il·lusió per un futur millor i no de gestionar les engrunes que ens deixava un sistema que està mort. El President Mas ha de saber que tindrà a la majoria de catalans darrera si inicia el camí cap a la llibertat, però també que ens tindrà enfront si ens tornen a traicionar. De moment sembla que la gent comença a posicionar-se: com ja hem dit el Govern, CDC i part d' UDC han vist que el Pacte Fiscal són els pares i que cal començar a distanciar-se d' una Espanya que no ens entén. Pel que sembla tindrà el suport (important) d' ERC, SI i també d' ICV (si més no per a que exercim el Dret d' Autodeterminació).

El front espanyolista no s' ha quedat de braços creuats i el dia 12 ja començava a vendre'ns l' Apocalipsi que caurà sobre els catalans si exercim el dret a decidir que volem ser: pobresa, fam, duanes i demés invencions sobre les que properament escriure. Sobta de totes formes dins d' aquest front el paper que ha agafat un partit com el PSC que en caiguda lliure i on molt dels seus militants i votants no dubten en fer-se independentistes davant de la inviabilitat del projecte "federalista" que propugnen i que el PSOE no té cap intenció de dur a terme. És el que té en una dicotomia així la gent es posiciona cap a qüestions viables i deixen de banda les fantasies de quatre que viuen bé en la Catalunya espoliada...

Els esdeveniments s' acceleren, ahir Espanya va treure al seu cap d' Estat a menysprear al poble català que pacíficament es va manifestar el dimarts 11 de setembre. Realment un agafa els mitjans o veu les tertúlies espanyoles i no entén com pretenen convèncer als catalans perquè deixem de ser independentistes amb insults, amenaces, menyspreus... Espanya ha retornat al 1898 i està en estat de shock. Jo porto molts anys dient que Espanya ens perdria com va perdre a totes les seves colònies i ahir el seu rei ho va demostrar... Això si, tampoc tinc el menor dubte de que quan marxem caigui la Monarquia als pocs anys com ja li va passar al "polític" Alfons XIII. No m' estranya doncs que el Rei estigui tant preocupat.

I demà tindrem un dels episodis més importants d' aquesta pel·lícula (que esperem que acabi amb final feliç). Demà és quan Espanya li diu als moderats catalans i catalanistes, als federalistes i al 75% de ciutadans que volen el Pacte Fiscal/Concert Econòmic que no tenim res a fer, que a Espanya estem per pagar i obeir. Demà arriba el dia en que molts catalans veuran que ells també són independentistes i on tots veurem si tenim (com deia alguna pancarta) un president heroi o traïdor.